Si fa uns dies el Dietari deia que la L9 de metro és una estructura d’Estat, coincidint amb el dia de la inauguració del Mobile World Congress (MWC), és bo preguntar-se si la fira de telèfons mòbils més importants del món també ho és. Potser és provocatiu respondre afirmativament, però és una evidència que en ple segle XXI, en què aquest aparell està esdevenint la cinquena extremitat de l’ésser humà, no és una fira de negocis més. Barcelona es torna a situar en el centre del món com una gran capital –i no només com una ciutat secundària d’una regió d’un país de tercera-.
Prop de 100.000 visitants corporatius d’arreu del món passen aquests dies per les instal·lacions del MWC, i el ressò de la cita és exponencial. Tot plegat és untresor que s’ha de conservar si Catalunya vol ser un Estat. El fet que sigui un èxit pot contribuir al bon nom de la ciutat i del país, i sobretot a la percepció del tarannà dels catalans a la comunitat internacional.
Esdeveniments com el MWC ajuden a donar una imatge moderna i seriosa del país, a l’alçada dels països més influents, que són qui finalment seran els jutges del procés amb el reconeixement o no reconeixement de Catalunya com a Estat. A més, una fira com la que s’estrena aquest dilluns allunyen el país d’aquell estereotip de província xovinista i nacionalista, tancada al món exterior i folklòrica que tant perjudiquen els objectius nacionals catalans.
Per tot això, tot ha de rutllar com oli en un llum. I la vaga de transports que aquest dilluns ha començat i que s’allargarà fins divendres no ha ajudat. El govern d’Ada Colau no ha pogut fer res per aturar-la, i ha dit que és “desproporcionada”. Això ha despertat suspicàcies pel tradicional suport ferri als vaguistes, sindicats i treballadors de la pròpia alcaldessa i d’ICV, que ara un cop al govern ja no aplaudeixen tant.
En qualsevol cas, la primera jornada s’ha saldat amb un col·lapse horrorós als accessos a Barcelona per carretera, un martiri pels treballadors de l’àrea metropolitana que, com a mínim, no ha afectat massa els congressistes, que s’han mogut sobretot en transport privat des de l’interior de la ciutat comtal. La ineficàcia del govern municipal ha portat maldecaps incomptables als de sempre, però els qui –si es permet l’exageració- han de contribuir a donar un cop de mà a les aspiracions catalanes, potser ni s’han adonat que desenes de milers de conductors s’amuntegaven a les rodalies de la fira sense escapatòria com si d’una ratera es tractés.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
