L’escenificació que Pedro Sánchez i Albert Rivera han fet aquest dimecres al matí amb la signatura d’un pacte entre 130 diputats de 350 s’ha fet en una mena d’ambient d’eufòria, amb diputats dels dos partits aplaudint-los i amb unes rodes de premsa triomfalistes dels dos protagonistes. Si convencessin el PP o Podemos, ja ho tindrien fet, però… Això ja són figues d’un altre paner.
Mariano Rajoy ja ha deixat clar que no hi donarà suport, ja que s’ha tancat en banda. És ell qui ha guanyat els comicis, i difícilment serà ell qui faciliti que un altre ho faci per ell. A més, no accepta alguna de les propostes que Ciudadanos ha convertit en línia vermella aquesta setmana, com la supressió de les diputacions. Això vol dir que la reforma constitucional exprés que Rivera i Sánchez volen impulsar no pot prosperar, ja que els populars controlen el Senat.
D’altra banda, Pablo Iglesias s’ha aixecat de la taula negociadora poques hores després de la signatura del pacte entre socialistes i ‘naranjitos’. Podemos, Compromís i Izquierda Unida trenquen negociacions perquè consideren que el PSOE els ha traït pactant amb la dreta. És a dir, el que havia de ser un cop d’efecte ha provocat un bloqueig a dreta i esquerra que pot portar conseqüències. Per què?
El PSOE ja ha ensenyat les cartes. No està disposat a acceptar un referèndum i advoca per la unitat d’Espanya sense ambigüitats. Això vol dir que quan fracassi la investidura amb Ciudadanos, si com tot apunta serà així, li serà molt difícil a Sánchez en els dos mesos que quedaran per anar a noves eleccions d’arribar a un acord de legislatura totalment diferent amb Pablo Iglesias. Quedarien sense cap credibilitat, només com uns venuts que busquen el poder pel poder.
L’única escapatòria possible seria que el PP se sumés a última hora a l’acord signat aquest dimecres. Però a última hora no és ara, sinó d’aquí dos mesos. Tot dependrà si les enquestes els somriuen o si tenen capacitat d’assumir el document que han signat avui Sánchez i Rivera, i els convenç perquè siguin els populars qui liderin el govern. Tantes reformes no podrien ser pilotades per Rajoy, però. En qualsevol cas, el gest de PSOE i C’s –amb què busquen més aviat quedar com els reformistes i pactistes per unes noves eleccions que investir Sánchez- no ha fet res més que embolicar més la troca, posar més de cul la resta i empènyer l’Estat a les urnes de nou. I un govern dèbil i en funcions durant més mesos no pot ser més que positiu pel procés català.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
