La ressaca de la segona votació fallida de la investidura de Pedro Sánchez ha donat prou de si. La trencadora intervenció de Gabriel Rufián ha continuat desfermant comentaris plens d’odi via Twitter, alhora que alguns usuaris, no només de Catalunya, admetien admiració davant el discurs pausat, rococó, però al mateix temps punyent i ple de veritats.
I és que veure un fill d’andalusos defensant la independència en la seva llengua materna, el castellà, és tocar la fibra a certs sectors, sabedors que gràcies a les onades migratòries impulsades per Franco els anys seixanta, Catalunya encara és part d’Espanya. Però si els fills dels qui van arribar fa cinquanta anys s’apunten a la independència, són conscients que no tenen res a fer.
D’altra banda, els moviments dels quatre partits protagonistes a nivell estatal han continuat per encarar el que ara sí que és una lluita contra el rellotge de 58 dies per evitar les eleccions. O per forçar-les i quedar com el qui més les ha volgut evitar. PP i Podemos tornen a estar disponibles per parlar ara que Pedro Sánchez ha fallat, però aquest mateix dissabte el PSOE s’ha conjurat amb Ciudadanos per anar junts a qualsevol reunió amb altres formacions que s’hagi de celebrar a partir d’ara.
Això vol dir que seran un bloc unitari. Unitari, i totalment per la unitat d’Espanya sense marge per a referèndums. Les mesures ‘reformistes i de progrés’ no han arribat a tots els àmbits i el discurs continua sent el mateix que el del PP amb majoria absoluta. En qualsevol cas, això vol dir que si Podemos vol ser qui desencalli les negociacions, s’ha d’entendre amb Ciudadanos. O el que és el mateix: ha de renunciar al referèndum. Potser a Pablo Iglesias no li faria res, però això podria portar un trencament del seu grup parlamentari amb En Comú, cosa que no es pot permetre. A més, l’electorat de Podemos arrufaria el nas.
Així, si el PSOE no es desentén de Ciudadanos –cosa que no pot fer perquè ja ha signat un document referendat per la militància i ara no en signarà un altre que digui exactament el contrari-, a Pablo Iglesias li sortirà més a compte uns nous comicis. L’alternativa és la gran coalició, que òbviament també descartaria un plebiscit per arreglar el conflicte independentista que l’Estat espanyol té sobre la taula. I mentrestant, Catalunya va desconnectant i Otegi, en llibertat, ja ha fet el primer míting per fer començar a avançar pantalles al País Basc.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
