La tristor encara ens envaeix a l'hora d'escriure aquestes línies a causa de l'accident d'aquest diumenge al matí en què 13 noies han mort enllaunades en un autocar. És esfereïdor, per la magnitud de la tragèdia, per només intentar posar-se a la pell de les famílies de les víctimes i comprovar que és impossible, i també per la constatació, una vegada més, que la mort pot estar esperant-nos a qualsevol cantonada. La situació també és especialment complicada pels representants polítics i policials catalans, pel paper que els toca fer. Una vegada més, però, el Govern i els Mossos han estat a l'alçada. Sentit d’estat.
Sentit d’estat i política en estat pur és el que també han protagonitzat els Estats Units i Cuba aquests dies. Sobretot Barack Obama, que s’ha convertit en el primer president nord-americà que visita l’illa caribenya des de 1928 tenint en compte que l’embargament econòmic encara és vigent. Després d’una enemistat pràcticament inamovible de dècades i dècades, ara, de sobte, ha arribat el desgel. Un exemple més que per sobre de la llei, la tradició i els dogmes hi ha d’haver la política i la valentia.
Dos conceptes que brillen per la seva absència a Madrid, com podem veure amb Pedro Sánchez, l’enèsim exemple del continuisme poruc que ja dura gairebé quatre dècades. Si fos valent, assumiria la presidència d’Espanya comprometent-se a un referèndum d’autodeterminació català i a intentar fundar un estat federal espanyol. Si fos valent portaria aquestes dues mesures fins les últimes conseqüències, és a dir, fins la convocatòria de noves eleccions si el PP –majoritari al Senat- ho bloquegés tot. Llàstima que mai podrem deixar de banda els condicionals il·lusionadors amb els polítics espanyols.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
