Una relaxada jornada de diumenge ens ha duu a seguir escoltant especulacions sobre la situació política a Espanya, que es manté ancorada, i el panorama català, enterbolit aquests dies pel pols independentista que ha encetat la CUP amb una moció inoportuna i, ara, una manifestació convocada pel 7 de maig a Barcelona sota el propòsit de defensar la unilateralitat. Serà difícil que aquesta convocatòria tingui una gran resposta ciutadana, més que res perquè la societat, de per si conservadora, ara no entendrà que se la cridi des de l’àmbit d’un sol partit que pretén marcar perfil propi i exhibir múscul. Això, però, evidencia clarament que hi ha dues maneres d’entendre el Procés: la que busca anar fent i preparar-ho tot des d’un segon pla durant aquests 18 mesos evitant els contratemps d’un enfrontament directe (JxSí), i la manera inversa, que no encara contenta amb donar suport a un govern que vol marxar, vol recordar-nos a tots diàriament i a l’Estat que, efectivament, volem marxar (CUP). No podem ser una mica més sibil·lins? Cal haver d'estar ensenyant sempre totes les cartes?
Per la resta, avui El País obria portada dient que tots els partits espanyols (PP, PSOE, Podemos) menys Ciutadans baixarien en unes properes eleccions, però que les majories es mantindrien. O sigui, el que dèiem fa temps, que unes eleccions a Espanya ara mateix no servirien per res més que per repetir el resultat. Rajoy ha dit que no vol marxar, i Ciutadans advoca per seguir confluint amb el PSOE i que aquest finalment s’acosti a la gran coalició. Pedro Sánchez segueix insistint, per la seva banda, a demanar a Podemos que “enriqueixi” el seu acord amb Albert Rivera, i Podemos segueix el seu habitual postureig. L’única cosa que pot desencallar ara o després de les eleccions aquesta situació és un canvi de postura d’algun d’aquests partits a través, probablement, d’un relleu de lideratge. Això no passarà en el si dels partits emergents com és Podemos o Ciutadans, però es podria donar en el cas d’un Mariano Rajoy ja desgastat, o d’un Pedro Sánchez assetjat i frustrat després d’un fracàs negociador. Si la direcció l’assumís algú altres més procliu a l’acord amb el PP (i n’hi ha uns quants), segurament la situació s’arranjaria a Espanya.
Mentrestant, a Catalunya, a banda del pols de la CUP, hem vist que Podemos segueix immers en una cursa preelectoral per cercar lideratge a Catalunya. Avui Jèssica Albiach ha presentat les seves credencials i segurament s’unirà a la cursa on molt probablement hi trobarà a Dante Fachín i a Raimundo Viejo. A l’altre cantó del tauler hi ha el debat obert per la successió a Convergència Democràtica, un partit que no té assegurada la continuïtat de la seva marca ja que la majoria de militants desitjarien renovar el nom amb el qual els va batejar Jordi Pujol. Avui hem sentit un dels aspirants al tron, que ja fa deies que va emetent declaracions d’aquelles que fan tremolar i ens recorden a la Convergència clàssica, Germà Gordó. El moderat exconseller de Justícia del govern Mas demanava fa uns dies que CDC aplegués des del centre sectors no independentistes de la societat catalana, sempre respectant el límit del ‘dret a decidir’. Bàsicament es refereix a l’espectre d’UDC, però ell avui afegia que fóra necessari ampliar el marge pactista a formacions com CSQEP o el PSC. Sincerament, aquestes no són les declaracions adequades per a un partit que necessita demostrar dia sí dia també que és independentista per culpa d’individus com aquest.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
