Sense haver vist encara una sola xifra, com ells mateixos han dit, la CUP comença a dir que la legislatura de la desconnexió no s’acabarà encara que votin ‘No’ als pressupostos. Malauradament això és un peix que es mossega la cua. Si la CUP, partit del front independentista (perquè ara va d’això), no vota els pressupostos, el front es torna més feble i s’ha de seguir funcionant amb la pròrroga dels pressupostos anteriors que, en el fons, també va acabar decidint Cristóbal Montoro. D’altra banda, un vot negatiu, significa renunciar al pla de xoc i després que no es queixi ningú.
En fi, la discussió és la mateixa que la que hi havia amb ERC com a soci, però vista l’experiència, el patiment és més gran perquè les amenaces de la CUP són més serioses i els seus efectes poden ser més devastadors. Junts pel Sí ho hauria de tenir en compte, però pel bé comú del procés, la CUP també.
Entrant més en el camp de la política espanyola, avui Dolors Camats i Joan Herrera, una de les direccions més nefastes que ha capitanejat ICV, s’han acomiadat formalment dels seus càrrecs, desitjant una feliç absorció per part de l’entesa colauista. Iniciativa, en el fons, no podia fer res, la pinça entre Podemos i la CUP els deixava en una mala posició, i van decidir mutar per sobreviure. Dins dels possibles, de cara a mantenir càrrecs i influències, és la millor estratègia, com hem vist en la integració d’alguns regidors al govern Colau perquè, per molta superioritat moral que ostentin, l’objectiu de tocar cuixa per tocar-la segueix intacte doncs sinó no s’entén que encara estiguin pendents de la ‘revolució espanyola’ abans d’apuntar-se a la seva, la revolta per la República Catalana.
Per això parlem de política espanyola. I com ho tenen els de la ‘revolució espanyola’? Malament, ahir Iglesias trencava esperances (tampoc n’hi havia), i avui el PP ha tornat a oferir-se per a la Gran Coalició. Que el PSOE i Pedro Sánchez s’ho pensi bé, perquè potser serà la seva darrera oportunitat. De totes maneres, segurament tot és en va, l’oferiment de Rajoy arriba de bracet d’uns eixos bàsics que oloren a precampanya i és que, en realitat, el 21 de desembre es veia venir que la repetició de les eleccions seria l’únic pacte possible. La pregunta és: I si tot queda igual?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
