Corrupció, corrupció i més corrupció. Són els temes dels principals titulars dels diaris espanyols aquesta setmana, tot i que falten dues setmanes i mitja perquè expiri el termini per la investidura d’algun president que eviti les noves eleccions. Tot plegat demostra la pobríssima qualitat democràtica de l’Estat i la poca maduresa d’un sistema polític que continua caient a trossos. Ho estem presenciant en directe, els mitjans –també molts corromputs- ho estan retransmetent dia a dia.
El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ha gairebé monopolitzat l’actualitat aquests últims dies amb una defensa més que dubtosa de les informacions que han anat sortint que l’impliquen de ple a empreses a paradisos fiscals. Des de dilluns que intenta donar explicacions dient que no és cert i que no sap d’on han sortit aquestes informacions, cosa que ha generat dubtes. Però dijous, després que diversos mitjans publiquessin un document que confirma tot el cas amb la seva signatura, s’ha vist acorralat i de res ha servit que afirmés no recordar haver signat res al respecte. Aquest divendres al matí ha dimitit, després de veure que de portes enfora fins i tot la resta del govern Rajoy en funcions li girava l’esquena.
Aquesta setmana també ha transcendit que el seu ‘doble’, José María Aznar, no ha pagat un mínim de 70.000 euros a Hisenda, i que la policia ha detingut l’alcalde de Granada, també del PP, i la regidora d’Urbanisme, en el marc d’una investigació per presumpte corrupció al voltant d’una requalificació urbanística irregular. Passen els anys i tot segueix igual, les promeses que alguns sectors espanyols ja fa anys que fan als independentistes catalans d’un Estat millor en què es podria integrar el Principat són cada vegada més difícils de creure.
Rajoy i el PP han d’afrontar l’enèsim escàndol –que com que és l’enèsim, ja gairebé no és escàndol- quan falten 17 dies perquè es puguin evitar els nous comicis. L’única sortida que sembla viable –sempre ho ha semblat- és una gran coalició vestida d’una manera o altra, però els populars cada vegada s’autodescarten més amb tants casos de corrupció. Les altres tres formacions, no menys irresponsables i immadures, es continuen repel·lint entre ells i són incapaços d’habilitar una alternativa, en part perquè no hi ha cap projecte col·lectiu d’Estat. El gest precipitat de Sánchez de suport a Rivera amb la signatura d’un pacte fa mes i mig li està passant factura, ja que Podemos no mou fitxa.
El garbuix polític espanyol cada vegada més majúscul confirma una mica més que la incompetència i immaduresa de l’Estat, de la classe política i d’algunes institucions és evident. L’Estat demostra dia rere dia que no està preparat per assumir el canvi de xip de la ciutadania, que ha fet un canvi generacional. Ho han de tenir clar els catalans a l’hora de decidir què és el millor pel país.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
