Un dels dies més importants per la identitat col·lectiva catalana, Sant Jordi, ha transcorregut amb les habituals aglomeracions al centre de Barcelona, el bon temps que sol caracteritzar aquesta diada –fins al vespre quan, amb la feina de llibreters i floristes gairebé feta, ha caigut un xàfec- i la immensitat de llibres que ha inundat paradetes del país.
No obstant, comparat amb els últims anys, els assajos polítics sobre la independència –i altres temes- han perdut força terreny, senyal que la tensió del procés català ha fet un pas enrere al carrer, cosa que no podria ser d’altra manera no es pot mantenir la mateixa tensió durant quatre o cinc anys, i ara tocar fer la feina encomanada als polítics. Això no vol dir que hagi baixat el suport, sinó que la gent està saturada de tanta política i necessita carregar forces de cara a l’embat final, en què les mobilitzacions estan cridades a ser claus, o a l’espera també de l’esforç que s’haurà de fer quan comenci el suposat procés participatiu per recollir idees sobre la Constitució catalana.
Així, encara que no hi hagi mobilitzacions, la motivació no ha de decaure en cap moment. Hi ha molts motius per a mantenir-se ferm, però un dels que destaca més aquesta setmana és el del repte d’Otto Ozols, un periodista i escriptor letó que s’ha convertit, segurament, en la primera persona que fa el recorregut de la Via Catalana de 2013 caminant. És a dir, més de 400 quilòmetres recorrent Catalunya des de les cases d’Alcanar fins El Pertús en 18 dies amb jornades maratonianes a peu.
El més surrealista és que, just després d’acabar satisfactòriament el seu repte encara ha tingut temps d’anar a Barcelona a viure Sant Jordi i compartir la seva experiència a una paradeta de l’ANC. Qui escriu aquestes ratlles l’ha anat a felicitar per la seva fita i ha comparat els processos d’independència català i bàltic, posant un punt de dubte perquè el corrent acompanyava als canvis a l’Europa de l’Est de 1990, mentre que ara Catalunya sembla un bolet incòmode per a tothom. Ell ha assegurat que són el mateix, que reuneixen el mateix suport internacional –és a dir, zero- i que, si el poble es manté motivat, se’n sortirà com ho van fer fa 25 anys Estònia, Letònia i Lituània.
S’ha mostrat molt optimista amb el procés, i ha reiterat que és essencial l’optimisme i la confiança. En un moment de la conversa, l’he temptat amb la idea que ara ha de ser algun català qui faci tota la via Bàltica en reconeixement a la seva figura, però ell ho ha rebutjat: “No, ara el que heu de fer és el mateix que vam fer nosaltres després de la Via Bàltica”. Encuriosit, li he preguntat: “I què vau fer?”. Sense dubtar-ho, l’entusiasta Ozols ha exclamat: “Aconseguir la independència!”.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
