Doncs sí, segons el BOE, finalment Espanya està cridada a les urnes el 26 de juny, després d'un últim mes en què tothom ha deixat morir miserablement, a diferència d'aquell frenètic desembre de l'any passat a Catalunya. Els nous comicis es presentaran si fa no fa amb les mateixes candidatures, excepte la més que possible confluència Podemos-IU, que podria fer el 'sorpasso' al PSOE. A Catalunya, aquesta aliança ja s'havia produït d'alguna manera amb Podem i ICV, que ara si no hi ha cap sorpresa continuaran defensant el dret a decidir oníricament sense anar més lluny. En els propers temps, però, tot podria canviar.
El Dietari ja ho va preveure fa uns dies: Carles Puigdemont i Ada Colau cada vegada són més propers i només aquest dimarts, ja han coincidit amb dos eixos bàsics d'actualitat, que són la defensa fèrria de la llei catalana antidesnonaments -camí de la suspensió cautelar per part del TC- i l'acollida dels refugiats. En els dos temes tant el president de la Generalitat com l'alcaldessa de Barcelona estan d'acord, i en tots dos, tenen l'Estat espanyol com a obstacle. I quin és el camí? La desobediència i, en última instància, la independència. El primer pas comença a assimilar-se cada vegada més. Falta el segon. Connectar dos móns.
De moment, aquest dimarts al matí Puigdemont i Colau han coincidit a un acte internacional sobre refugiats a Barcelona i han assenyalat que estan disposats a unir esforços per acollir necessitats d'asil, però han atiat el foc contra l'Estat perquè no els ho permet. I per la tarda els màxims exponents del Govern i alcaldessa de la capital -entre molts altres actors polítics i socials- s'han trobat per explorar una via per continuar fent funcionar la llei antidesnonaments que el PP vol fulminar.
Un tema que corprèn tothom, però en especial a les famílies de les zones més humils de l'àrea metropolitana, és a dir, el vot Colau, que en termes molt generals sol coincidir amb els immigrants dels anys 60 o els seus descendents. Un perfil que en general no ha fet el 'clic' cap a la independència, sobretot pel sentiment de pertinença als seus orígens, però que ho podria fer depenent de com de lluny arribi la bona sintonia Puigdemont-Colau. Icom de lluny arribi la incompetència del govern de l'Estat, i dels electors per triar qui ha de governar Espanya a partir d'ara. Tot caurà pel seu propi pes.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
