No hi ha cosa més estúpida que voler crear un conflicte a les portes d’unes eleccions i fer-ho tant malament que aquest se’t giri en contra. Aquest migdia sentíem a Soraya Sáenz explicar-nos el perquè la decisió de prohibir les estelades aquest diumenge al Vicente Calderón, en motiu de la final de Copa entre el Barça i el Sevilla. “és un motiu tècnic, no polític”, deia l’encara vicepresidenta. Minuts després, el jutge revocava la decisió del govern espanyol. La Senyera estelada no forma part del grupetto de banderes que simbolitzin el feixisme, el terror o vés a saber què. Justament el que tothom pensava, fins i tot Xavier Garcia Albiol (PP català), o Carlos Carrizosa (Ciutadans).
El mal ja estava fet. El virus s’havia escampat per bona part dels informatius d’Europa: moltes portades obrien amb titulars com aquest “Copa del Rei: una bandera catalana prohibida, el Barça furiós”, o aquest altre: “Final de la Copa del Rei: Barcelona acusa el govern espanyol d’un ‘atac a la llibertat d’expressió’ després de la prohibició d’una bandera”. Justament l’efecte contrari que l’Estat buscava. La final de Copa d’enguany havia passat tan desapercebuda que no s’havia sentit ni tant sols parlar dels xiulets de l’any passat… res de res, una final més com qualsevol altra. Però la Moncloa s’ha inventat una nova polèmic que ha agitat la final i a més ha fet propaganda a l’independentisme. Quina fàbrica més solvent, renoi!
La delegada del govern espanyol a Madrid es va erigir en portaveu del ridícul a l’anunciar la decisió de la prohibició. Les xarxes són una joia, escoltin; en poca estona la gent de twitter demostrava que aquesta dona era filla d’un dels fundadors de la Fundación Francisco Franco. Ni un pam de net. Després de la decisió dels jutges, que per una vegada s’han mirat la llei a l’hora de dictar la sentència, la mateixa delegada ha dit que havia rebut atacs d’independentistes. Garcia Albiol també la intentava rescatar dient que ara els seguidors del Barça els tocaria respectar l’himne… sí… ancha es Castilla.
Els partits espanyols també han navegat de manera incòmoda pel conflicte intentant rascar alguna cosa. Podemos ha defensat la lògica de la resolució judicial, i el PSOE ha intentat desgastar amb una curiosa acusació: “Ni vamos a agitar bandera ni vamos a hablar de sillas. Hablaremos de soluciones para la gente”. Altre cop l’enginy de les xarxes: diversos usuaris li han recordat amb la imatge d’una bandera republicana com el partit socialista ha oblidat que, agitar segons quina bandera, implica un compromís amb una forma de llibertat que Podemos teòricament defensa (regals a la monarquia a part) amb la bandera tricolor, i els catalans amb la de l’estel de la llibertat.
La Patrycia Centeno, a la que vam fer una entrevista sincera i enriquidora fa només unes setmanes, ha recordat als catalans que han tingut la iniciativa des de l’ANC, la Pro Seleccions, d’altres d’esquivar la prohibició proveint els aficionats amb 10.000 banderes escoceses, que tenim una ensenya de les més potents del món i desaprofitem constantment: la bandera negra amb l’estel. El seu atractiu estètic és potentíssim, i la seva simbologia encara més: resistència i fermesa amb una lluita sense quarter, tot el contrari que el que defensa la bandera blanca en el sentit de la rendició. Els catalans no ens rendirem en l’objectiu de posar un vot de llibertat en una urna, i aquesta serà la de la nova Constitució Catalana.
Se n’adonen? Tot en el marc d’un partit de futbol. I després ens volen fer creure que l’esport no s’ha de barrejar amb política.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, ‘Zugzwang’, la trobaràs aquí
