Per culpa del procés, Euskadi i Galícia ja parlen de dret a l’autodeterminació. Això predicava avui Pedro Sánchez. Idò què s’esperava? La dominació mai és eterna. Els pobles tard o d’hora desperten. Però la mentalitat de la capital de la metròpoli segueix utilitzant terminologia en desús com si fóssim heretges i l’únic remei fos anar a cremar bruixes.
El fet és que parlant de cremar, aquesta setmana els contenidors, les càrregues policials desmesurades i la violència dels manifestants a Gràcia -tal i com ahir explicava en Guifré- han esdevingut protagonistes novament de la nostra actualitat. Tot això en ple debat pressupostari en el que el govern independentista busca el màxim consens, precisament amb la CUP, per poder respondre tant a les necessitats immediates del país, com a les voluntat de reforçar el procés polític.
Però el consens tampoc agrada a la CUP, com a mínim a Anna Gabriel, que declarava en un mitjà aquesta tarda “Cal resistir la dictadura del consens com autolimitació de les institucions i la pressió del lobbies”. Deixant de banda la terminologia agressiva que acostuma a caracteritzar la dialèctica cupaire, el significat que, en el fons amaguen aquestes paraules, és preocupant. El procés polític cap a la plena sobirania que està intentant dur a terme el poble de Catalunya i les seves institucions no es podrà dur a terme sinó és amb consens. Tot un poble unit per un mateix objectiu. Ara que hem aconseguit estendre el virus, i que no troben el remei, és el moment de decidir si volem ser independents de veritat o independentistes per sempre.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
