És molt difícil expressar els sentiments que desperten tots els esdeveniments que s’estan produint en aquesta partida definitiva d’escacs durant el mes decisiu. Queden 16 dies per la votació l’Estat ja està aplicant de manera oficiosa l’article 155. Com? Fins ara hem vist la irrupció de la Guàrdia Civil a impremtes, un mitjà local… però avui hem vist com l’Estat ha tornat a pujar el nivell de la repressió, repetim, repressió, sí, després de l’últim moviment del Govern català.
Junqueras va advertir ahir al ministre Montoro que ja no li enviaria cap informe setmanal més. El motiu és ben clar: l’exigència d’enviar informes cada setmana només té finalitats polítiques. La reacció del ministre espanyol ha estat furibunda: Montoro ha dit que en 48 hores intervindrà, els comptes de la Generalitat, respongui el que respongui Catalunya. Això implica, segons el ministeri, que passarà a pagar les factures bàsiques de la Generalitat, com també les nòmines dels treballadors de l’administració catalana.
Al carrer, hem vist brigades municipals retirant cartells de la campanya, identificacions de la policia, un acte d’Anna Gabriel interromput… però el més gros estava per arribar: la Guardia Civil s’ha presentat a la redacció d’El Punt Avui, Vilaweb, El Nacional, Nació Digital i Racó Català per notificar-los que està prohibit difondre la propaganda de l’1 d’octubre de la Generalitat (banners…). També els han advertit que podrien incórrer en causes penals si segueixen fent-ho.
I, aleshores, el botí: la Guàrdia Civil ha estat voltejant tres impremtes durant el dia i, finalment, han fet bingo. A la impremta Marc Martí de Poble Nou (Barcelona) han trobat 100.000 cartells de la campanya oficial de la Generalitat, que han incauta ràpidament. L’Estat espanyol, amenaçat pel terrorisme internacional i en alerta 4 de 5, perdent el temps buscant urnes i paperetes dels catalans. Mentrestant, Gallardón imputat en el cas Lezo. Mentrestant, passant desapercebuda la crema de documents a la Ciutat de la Justícia de València.
Internacionalment parlant, l’Estat està tacant cada dia més la seva imatge. Sense voler-ho, la repressió està donant ales als arguments de defensa de la democràcia dels independentistes. Ara la independència s’identifica finalment amb la causa democràtica, i això és una gran derrota pels mesetaris. Pere Aragonès ha afirmat que l’Estat intenta aplicar l’article 155 per la porta del darrere, saltant-se totes les garanties democràtiques que haurien de seguir. Però queden 16 dies, i no tenen temps per fer la parafernàlia de fer passar la votació per les dues cambres madrilenyes. Tiren pel dret i ja està. La resta, còmplices. I hi incloem PSOE i Cs. Mariano Rajoy, crispat, ha llençat una nova amenaça: “Ens obligaran a arribar on no volíem arribar”. També ha dit que no subestimem la força de la democràcia espanyola. El botxí d’aquests dies, el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, ha dit avui també que els catalans estan “abduïts”. El meu bon amic Josep Garcia, de Palafolls, un veterà entre els més veterans lluitadors, em deia que se sentia jove un altre cop, com quan sortia a defensar el país concretament l'any 1974, que és on Moncloa ens està resituant. Afortunadament, el país podrà seguir comptant amb ell.
Al cantó català, avui s’ha confirmat la col·laboració d’Ada Colau a Barcelona, encara pendent de concretar-se públicament. Sí que hem pogut veure una de les contrapartides que ha demanat: una carta que s’ha enviat al president d’Espanya amb còpia al rei denanant diàleg, i signada per Puigdemont, Forcadell, Colau i Junqueras. La resposta de l’Estat ha estat gairebé immediata: rialles i bromes. És clar, què s’esperava l’alcaldessa de Barcelona, amb un referèndum convocat i després d’inhibir-se durant anys? Que vindria amb una carteta i s’arreglaria tot?
Efectivament, la batllessa juga també la seva pròpia estratègia, però la credibilitat de Colau ha caigut força després dels fets dels darrers dies. Demà dissabte serà amb els més de 750 alcaldes amenaçats, però ella no haurà signat cap document que la comprometi i l’única acció de suport que haurà fet serà un tuit set hores després de que es conegués la notícia. I, com dèiem fa un parell de dies, serà Convergència, avui PDECat, el partit d’ordre, el partit de la dreta més burgesa la que es posarà davant (i, de fet, ja s’hi està posant) de l’alcaldessa per rebre els cops i que la revolucionària de boqueta surti indemne. La història dictarà sentència.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
