L’atur ha baixat el mes de maig, cosa que situa el número de persones sense feina a menys de 4 milions a l’Estat espanyol -les dades no recorden, però, com de precaris són els nous llocs de treball-. Tot plegat anirà com anell al dit al PP per guanyar les eleccions per tercera vegada consecutiva i potser per treure més vots fins i tot que el 20D. Mentre que és gairebé impossible trobar ningú a l’Estat que no critiqui el govern, Mariano Rajoy tornarà a guanyar i té tots els números de tornar a fer-se amb el poder. I de ben segur que el PSOE d’alguna manera hi donarà suport, i no només perquè els socialistes ja hagin dit que no forçaran unes terceres eleccions.
Pedro Sánchez ja ha intentat formar govern amb Podemos, no se n’ha sortit i ara l’Estat s’enfronta de nou a les urnes. Si els dos partits sols no tornen a sumar no caldrà ni que ho provin. De fet, és inversemblant, però molts quadres del partit estarien més còmodes en una gran coalició que en un govern amb Pablo Iglesias. L’última prova ha estat l’excitació espanyolista que ha provocat el timidíssim gest de Pedro Sánchez cap a Catalunya.
En un document de compromisos, el socialista dedica dues línies per referir-se en exclusiu a Catalunya. Diu que en el marc de la reforma constitucional –és a dir, amb el necessari acord del PP-, buscarien un pacte polític amb Catalunya per reconèixer la seva singularitat. És a dir, paraules buides que en cap cas inclourien la paraula ‘nació’, que la classe política espanyola en bloc ha negat durant 40 anys.
De fet, Sánchez no ha tingut el valor ni de fer aquest gest i tot i això, davant la mínima intenció de tractar Catalunya de manera bilateral, els seus barons ja han saltat a la jugular. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ja ha dit que no acceptarà res “contra la igualtat” dels espanyols i “a costa de privilegis” per als catalans. El seu homòleg extremeny, Guillermo Fernández Vara, ja ha dit que acceptaria pactes en matèria de llengua, cultura i identitat, però mai sobre “drets i deures”. I Susana Díaz, mitjançant un portaveu, ja diu que “sota cap concepte” avalarien la “ruptura del principi d’igualtat”.
És clar, Catalunya té la mateixa història institucional, idioma, identitat, mentalitat, caràcter i anhels pel futur que Castella-la Manxa, Extremadura o Andalusia. Algú dubta ara que el PSOE continuarà sent covard i acabarà donant la presidència d’Espanya al PP de nou?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
