La bomba de rellotgeria ja torna a marcar els últims segons del compte enrere abans d'explotar. Tot comença a apuntar ara que la deflagració es podrà tornar a evitar a l'últim instant, però només per donar uns quants dies més a un artefacte explosiu que mai s'ha pogut aturar des que ha començat el procés. Ja no hauria de ser una sorpresa, perquè l'aventura independentista catalana ha conviscut amb partidismes, perfils propis marcats i decisions en contra de la unitat i de l'objectiu i, malgrat tot, ara hi ha un president, un govern i un parlament nítidament independentistes per primera vegada com a mínim des dels anys 30 del segle passat -per no dir de la història.
Precisament per aquest factor diferencial des del gener d'enguany, l'estupefacció és màxima de tota la societat respecte l'actuació de bloqueig de la CUP, que aparentment actua com qualsevol altre grup de l'oposició, tot i ser sabedor que és part essencial de la conjuminació d'elements independentistes mai vista des de la mort del Dictador. Els 'ciuopinadors' més voraços, com Pilar Rahola, ja fa dies que han engegat de nou la campanya de 'pressing CUP', aquesta vegada fins i tot per veus que intenten ser més neutrals com la de Jordi Basté. El debat es trasllada en una batalla campal a Twitter i tot plegat sembla un 'remake' de baix calat de la pel.lícula del debat d'investidura de fa mig any. La reflexió més important fins el moment, la d'aquest dilluns al matí del conductor del programa estrella de RAC1:“Què val el cap de Mas?”. Un dubte ara més pertinent que mai.
Aquest dilluns també s'ha pronunciat un dels diputats de la CUP, Benet Salellas, que s'ha mostrat “optimista”, i Oriol Junqueras també ha repartit més arguments contra l'esmena a la totalitat. Faves comptades: sense pressupostos, no hi ha 875 milions extra per a polítiques socials, ni hisenda pròpia ni desenvolupament de la conselleria d'Exteriors. És a dir: serà l'excusa perfecta perquè els 18 mesos siguin els mesos més llargs de la història.
Al mateix temps, s'ha obert a incloure impostos suspesos pel TC, tot i que ha dit que no es passarà del sostre de dèficit perquè seria mentir a la gent. Espanya tancarà l'aixeta del tot i el difícil equilibri que ha de fer el procés entre transgredir sense que es tallin les ales abans d'hora acabaria. Les sensacions són una mica més bones que fa uns dies, però només per endarrerir el compte enrere de la bomba de rellotgeria. El proper termini agònic serà el més que ve, amb l'aprovació definitiva dels números. Això si tot va 'bé'.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
