Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Trilerisme il·lustrat

|

- Publicitat -

Hom anomena popularment trilers, a aquells estafadors de rambla que guanyen calers enganyant la gent tot amagant una boleta a sota d’uns gots opacs. També es designa amb aquest terme els successius ministres d’Hisenda espanyols quan es fa referència a Catalunya, i avui també a aquells que ens pretenen aixecar la camisa amb propostes fal·laces i redactats ambigus, com és el cas del sector Podemos.

Aquest matí la xarxa bullia amb una gran troballa: el detall del programa d’Unidos Podemos revela que la formació lila aposta pel Corredor Central, deixant de banda el corredor mediterrani, un assumpte molt sensible i bàsic per a Catalunya. El programa parla de corredor mediterrani, però la lletra petita només parla de connectar internament la “Comunidad Valenciana”, en un ramal amb Múrcia. Aquí s’acaba el mediterranisme ja que el recorregut no connectaria amb Catalunya, si no que passaria a l’Aragó, tal i com preveuen els plans d’infraestructures ferroviaris espanyols dels darrers anys del PP, i del PSOE, i que a Europa sempre els tomben.

Publicitat

Destapades les màscares, la única reacció defensiva dels acusats ha estat a través d’En Comú Podem, i representants seus com ara Sara Vilà, que ha tret el seu programa on diu que, efectivament, defensen la connexió dels ports mediterranis des d’Algecires fins a França. Ja se n’hauran adonat: la boleta en aquest cas s’amaga en el programaECP proposa una cosa, i UP una altra. I qui mana dels dos? UP, evidentment. De fet, això recorda força al PSC de Pere Navarro, que reclamava el “dret a decidir” sui generis, i després a l’arribar a Madrid la proposta desapareixia. El mateix que ha passat tradicionalment amb la petició de grup propi (no gaire enèrgica, cert) del PSC al Congrés, i la gairebé inexistent d’ECP a la mateixa cambra. Massa similituds per ser casualitat. Unidos Podemos és una bona opció per a un espanyol, però no per a un català.

Al Principat, mentrestant, el sainet pressupostari va seguint el seu curs. Els dos extrems de què parlàvem tot just fa un parell de dies, CDC i CUP, segueixen aprofundint en l’error de transformar les discrepàncies en el sí del mateix bàndol, en una espècie de guerra de classes. Aquesta setmana, el president Mas i molts dirigents de CDC s’han excedit en les seves crítiques als anticapitalistes, i la CUP malgrat afluixar un pèl el to, no ha cedit en a provocació i ha enregistrant un vídeo on explica els arguments que no va donar al Parlament que l’han portada a votar ‘No’ als pressupostos.

En aquest culpa a CDC i intenta crear un conflicte intern a JxSí. Salellas, el de les 11 propietats, relata que la decisió sobre el vot final es va prendre el dilluns mateix d’aquesta setmana, després de veure com els homes forts de CDC bloquejaven les negociacions; un tema que, hemeroteca en mà, te una part certa. La CUP, però, segueix sense entendre que no pot pretendre-ho tot amb una proporció de 10 diputats a 62, encara que vulgui aparentar que hi havia una espècie d’acord ERC-CUP i que JxSí estava dividida i per art de màgia, la minoria la representava CDC.

Que això afavoreixi finalment, com apuntàvem abans-d’ahir, a ERC pot ser positiu –si aquest partit estigués en condicions d’assolir la majoria absoluta per si sol-, i també negatiu; incentivar aquest partit a intentar-ho, pot fer perdre’ns pel camí a Convergència. És això el que no entén ni la CUP ni CSQEP. La independència ha de ser transversal. Per altra banda, a CDC haurien d’haver entès que els lideratges clàssics forts com el de Mas o ara Homs, resten i, de vegades, sonen a una provocació. És per això que CDC perd llençols a cada convocatòria electoral. És per això que ERC es veu cada dia més capaç de repetir el pacte amb CDC –presentant-se per separat- però essent ella la que ara agafi el timó de la nau. És per això que potser es va triar a Puigdemont com a home pont. És per això que ara ve una nova convocatòria electoral en la qual ens hem de centrar durant 15 dies, i després caldrà que cadascú reflexioni al racó de pensar i al setembre ens hi posem de debò.
 

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut