La força amb què el sector Podemos ha ressorgit des de les eleccions municipals de l’any passat i sobretot des que només es parla de política espanyola –d’ençà la repetició de comicis al Congrés- està fent ballar l’independentisme. Si bé fa uns mesos el full de ruta era clar, i tot passava per unes eleccions constituents per acabar amb un referèndum constitucional i la proclamació de la independència, ara el dret a decidir torna a sortir copsant la dificultat de tirar endavant el full de ruta a causa dels vaivens entre JxSí i la CUP. És per això que certs sectors independentistes comencen a parlar d’un nou concepte: el RUI o Referèndum Unilateral d’Independència. Una manera de tornar al bucle de l’estèril consulta de 2014.
L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit que preguntarà als seus socis sobre la necessitat de modificar el full de ruta de l’entitat per incloure el RUI, és a dir, demanar al Govern un referèndum binari i vinculant que hauria de forçar el Parlament a proclamar la independència immediata. S’entén que això substituiria tota la resta –eleccions constituents, redacció de la Carta Magna, referèndum constitucional. Però… Quina seguretat hi hauria de reconeixement internacional, que és la clau de volta de l’assumpte?
Com es podria organitzar una nova consulta sense tenir el cens oficial? Estaria la Generalitat en disposició d’oferir totes les garanties legals? Com es driblarien de nou totes les pegues i complicacions que l’Estat plantegés, com ara tallar l’entrada de liquiditat? Quina seguretat tindríem que tothom es mantindria ferm i no ens faríem enrere per assegurar el tren i no arriscar com el 2014? Tots són problemes amb què ja ens vam trobar fa dos anys, però si per casualitat la consulta es pogués dur a terme… Què passaria si el resultat fos un 95% de vots afirmatius amb un 40% de participació? Això és resultat de república bananera, que difícilment trobaria aixopluc internacional.
El RUI només podria arribar a tenir sentit si es plantegés acompanyat de la qüestió de confiança a Puigdemont i fos el punt de trobada entre l’independentisme i tot el sector Colau en cas que Podemos no pogués governar després del 26J i tots ens haguéssim d’enfrontar a un nou govern PP. Els ‘comuns’ no podrien alimentar ja més l’oníric plebiscit acceptat per Espanya i necessitarien raó de ser.
Amb tot, Pablo Iglesias arrufaria el nas, i tornar a fer pujar al vaixell tot el món Colau seria un altre sinònim de tornar a l’esgotador cercle viciós de 2014 en què s’hauria de pactar pregunta i d’acordar fins a quin punt es vol desobeir l’Estat. Tot podria acabar en una ‘pseudoconsulta’ multiresposta ignorada per la comunitat internacional que, en lloc de posar punt i final al procés per proclamar la independència, necessitaria un següent pas. De debò volem perdre un any més per tornar a dos anys enrere?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
