La primera reacció als debat de TV3 que hem fet a casa és que solen ser més amens que els que s’organitzen a l’Estat espanyol amb els candidats d’allà. No és una fal·làcia afirmar doncs, que de fet, la política catalana és molt més amena i propera que l’espanyola en línies generals. Fins i tot hi ha més feeling entre els diputats del Parlament de Catalunya de formacions diverses que les enemistats que es viu a l’arc parlamentari espanyol.
El debat de TV3 ha començat amb un to avorrit, però ha anat prenent forma quan s’ha abordat la qüestió territorial, com era d’esperar. Gabriel Rufián ha entrat amb molta força atacant les contradiccions d’En Comú Podem, a qui ha dirigit una pregunta molt clara en relació a la proposta de referèndum que fan des de Podemos: “Com? Amb qui?”. Rufián, que se l’ha vist més madurat com a candidat que al desembre, ha insistit fins a la sacietat si Domènech ho pensava fer pactant amb el PSOE de Susana Díaz. Rufián s’ha endut la intervenció entre línies d’or, quan el candidat de Ciutadans, Juan Carlos Girauta ha esmentat, en el debat sobre corrupció, la paraula “Jordi Pujol”. “El gordo sale a las once y cuarto”, ha replicat aleshores el candidat d’Esquerra Republicana, mirant-se el rellotge.
Xavier Domènech, que ha actuat com el candidat a derrotar en aquest aspecte, perquè a la primera part del debat qui s’enduia tots els pals era Fernández Díaz, ha respost girant el debat cap a què l’important per aconseguir això és derrotar el PP. La idea principal de cada partit ha quedat fixada: ERC centra la seva campanya en desemmascarar les contradiccions d’ECP, i ECP –com ha assenyalat després Francesc Homs- cultiva el famós lema de “si tu no hi vas, ells tornen” que va utilitzar Carme Chacón el primer cop que es va presentar com a candidata al Congrés per l’aleshores encara PSC. Homs ha llençat diversos atacs contra la CUP en la primera part del debat, contra ECP també pel referèndum, i després contra Fernández Díaz, en la qüestió del judici que haurà d’afrontar a causa del 9N i la nul·la imparcialitat dels jutges catalans.
El debat, que s’ha enrevessat en la qüestió del referèndum per l’autodeterminació demanava a crits la opinió de Meritxell Batet. Rufián acorralava cada vegada més a Domènech preguntant-li amb qui coi pensava promoure el referèndum, i finalment Mònica Terribas ha passat la patata calenta a la candidata socialista, que ha donat millor imatge que la demagoga Carme Chacón. Batet però, no ha sortit del plantejament del PSOE: l’únic pacte al que aquest partit està disposat a arribar amb Catalunya és el de “reencaixar-la amb la resta de l’Estat espanyol”. Per tant, l’únic referèndum que contemplen, és de l’aprovació d’una hipotètica nova reforma constitucional, amb la que l’Estat pretén entretenir-nos 10 o 15 anys més. Això ha desplomat el candidat d’En Comú Podem que aleshores s’ha inventat una resposta màgica: “fraternitat”. Amb aquest concepte se soluciona tot. Paraules buides, promeses buides.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
