Impacta molt veure en directe un esdeveniment que és evident que marcarà la història de molts països, d'un continent, en els propers anys i fins i tot dècades. Impacta encara més que el fet sigui fruit d'una decisió col·lectiva d'una societat. Impacta constatar com de connectat està el món, tenint en compte que una votació d'un país pot tenir efectes tan directes a milers i milers de quilòmetres. Impacta que, després d'haver interioritzat el concepte de la Unió Europea i el seu mapa, que cada vegada es va expandint i mai s'ha reduït (excepte el cas de Groenlàndia), ara ho faci en un tres i no res. De la nit al dia.
El Regne Unit ha votat pel Brexit. Amb un 52% dels sufragis, els euroescèptics guanyen la partida més important que tot Europa ha jugat des de la caiguda del comunisme i s'imposen als europeistes (amb el 48%) contra tot pronòstic. El maratonià escrutini, que començava decantat pel 'remain' a les 3 del matí hora catalana, virava poca estona més tard, es col·locava amb uns pocs centenars de milers de vots a favor del Brexit i, malgrat tothom esperava que les forces s'ajustessin, la distància entre les dues opcions s'eixamplava de manera fulgurant, a la mateixa velocitat que el canal de la Màniga s'anava ampliant sense remei, deixant l'illa de la Gran Bretanya cada vegada una mica més lluny que el continent.
L'estupor, la sorpresa, el desconcert s'anaven generalitzant arreu del continent europeu durant la nit, que veia com un poble, en un dia, havia decidit canviar el seu destí, saltant al buit col·lectivament sense saber si la piscina és buida o plena. I encara no ho saben, ni els ciutadans ni la UE. De fet, tot és encara tan inversemblant que ningú sap què passarà a partir d'ara. Alguns aposten per unes llargues negociacions per deixar la Unió, mentre que alts dirigents comunitaris volen resoldre la separació com més ràpid millor perquè el terratrèmol que vingui a partir d'ara sigui com més curt possible.
És evident que el terratrèmol encara està per venir. I la decisió immediata d'un primer ministre com David Cameron de deixar el càrrec en tres mesos tot i tenir majoria absoluta a Westminster en uns comicis celebrats fa 13 mesos, encara sembla una conseqüència lleu en previsió amb el que pugui passar a partir d'ara: per exemple, onada d'euroescepticisme i referèndums a països com Holanda, França, Dinamarca o Suècia fa por d'una possible fi de l'equilibri construït després de la Segona Guerra Mundial. A banda dels vaivens econòmics i humanitaris que pot portar el Brexit, l'altre gran conseqüència és el possible desmembrament del Regne Unit.
Escòcia i Irlanda del Nord han votat per quedar-se, el Regne ja no està Unit i probablement mai més ho estarà. Nicola Sturgeon ja insinua un segon referèndum d'independència, mentre que el Sinn Féin ja demana un plebiscit per reunificar l'illa d'Irlanda. De rebot, Catalunya es pot veure beneficiada d'un brot d'independentismes i separacions, en què l'amenaça de quedar-se fora de la UE ja no serveix. Qui es creurà que es podran permetre la pèrdua de més territoris? En qualsevol cas, la sensació d'avui és que ens trobem davant d'un fet molt similar al del 12 d'abril de 1931: el poble espanyol se'n va anar a dormir amb una monarquia i s'aixecava amb la República. Perquè ells ho van decidir, com avui ho han fet els britànics. Quan podrà decidir el poble català mitjançant una votació un esdeveniment tan transcendental com el rumb del seu destí? Potser la matinada del Brexit portarà una nova albada pels independentismes d'Europa.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
