Si la jornada posterior al 20D va ser frenètica per veure el posicionament de cada partit després d’uns resultats inèdits, aquest dilluns en el dia després del 26J i amb un repartiment d’escons gairebé idèntic –amb l’excepció de l’augment de catorze escons del PP-, el que pogués dir cada partit tenia un interès relatiu. Podemos i socialistes han admès que aniran a l’oposició, en lloc de deixar una porta oberta a intentar pactar. Tot i que les majories són igual de difícils, tothom té força clar que Mariano Rajoy serà el nou president. Només falta saber qui es baixarà els pantalons, encara que sigui per només un dia, per fer-ho possible.
Els de Pedro Sánchez han dit que no votaran ni a favor ni abstenció a una investidura de Rajoy, i l’han instat a buscar suports entre els afins a la seva ideologia. Aquest bloqueig, si s’allarga, portaria l’Estat a unes terceres eleccions, així que abans potser acaben cedint, sense entrar al govern en cap cas, a canvi de quelcom gros. Podria ser l’obertura del meló constitucional?
L’altra possibilitat que aquest dilluns s’ha posat sobre la taula és una aliança contranatura entre populars, ‘narajitos’ i els nacionalistes Coalición Canaria i PNB. Això els deixaria amb 175 diputats, i només que ‘fallés’ un socialista sortirien els números. I l’home que es podria postular seria Pedro Quevedo, de Nueva Canarias, un partit independent, nacionalista i d’esquerres que en aquests comicis s’ha presentat amb els socialistes però que quan es constitueixi la cambra anirà al grup mixt.
Tot està a l’aire, però mentrestant, a Catalunya els resultats s’encaixen amb inversemblança. Més de dos terços dels escons en el total espanyol són per PSOE, PP o Ciudadanos, els partits anti-referèndum, anomenats ‘constitucionalistes’. Per contra, més del 60% dels representants en joc al Principat són per formacions que advoquen pel plebiscit i el partit que governarà l’Estat només ha sumat el 13% dels sufragis –una xifra gairebé idèntica al País Basc-, vint punts menys que la mitjana estatal inclosa Catalunya. Els 600 quilòmetres que separen Madrid de Barcelona en semblen molts més després del 26J.
I a més, tenint en compte qui serà el nou president espanyol, o millor dit, el vell president. Un dels fets més comentats aquest dilluns a Catalunya és el ‘discurs’ que va fer Mariano Rajoy a l’exterior del carrer Génova de Madrid després de l’escrutini. Incoherent, inconnex, buit de contingut, simple com el discurs d’un nen de 10 anys quan guanya el premi a la millor redacció de la classe.
Incomprensiblement, Espanya va donar aquest diumenge la presidència a un home que va ser incapaç d’improvisar més de 10 paraules sense aturar-se, tornar enrere, repetir conceptes… Perles com “oye mira, pues hemos vuelto a ganar” o bé “No ha sido una etapa fácil, dicho de otra forma, ha sido una etapa muy difícil”. Mentrestant, els assistents brandaven banderes ‘rojigualdas’ mentre cantaven “yo soy español, español, español” i altres consignes futbolístiques. Mentrestant, la gran majoria de catalans es miraven l’escrutini amb la sensació que mitjançant el vot, els espanyols els estaven fent fora del país i que el dia acabava amb la independència un pam més a prop.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
