No hi ha cosa que provoqui més feridures que ens prenguin pel poble d’Astèrix quan denunciem pràctiques de xenofòbia lingüística. Los catalanes que hablan el lenguaje ése, pudiendo hablar en castellano, encima se quejan. El pitjor de tot és que sembla que hàgim d’acabar demanant disculpes sempre par parlar en català. Vindrà qualsevol parlant la llengua més recòndita de tot l’univers i li posaran una catifa, però nosaltres haurem de seguir donant explicacions i justificacions perquè parlem una cosa que consideren innecessària. Ai, no, és que com som una mica rarets, ens vàrem inventar una llengua per tocar els nassos a Madrid, però vostès poden seguir-nos tirant bombes acompanyades de discursos fraternals, que les degustarem amb delit.
Aleshores ens venen els de la fraternitat, a defensar l’indefensable agafats de bracet amb els federalistes, que no essent capaços de pronunciar la paraula “referèndum”, tiren a la brossa la proposta de consulta “a la canadenca” abans que Pedro Sánchez mori a la UCI del cobriment de cor després d’haver sentit la paraula “democràcia”. No es preocupin, l’amor fraternal és com l’amor boig de les pel·lícules: capaços de matar per defensar els seus postulats fins el final, els tòtems comuns ens diuen allò tant despectiu de “Bé, això del referèndum, què hi farem, ja ho seguirem intentant, però que consti que ho hem provat, eh? D’aquí a quatre anys ja si això ho tornem a demanar a veure si així al 2422 algú ens escolta”.
Avui Xavier Domènech anava un pas més enllà i deixava anar en una entrevista a l’ARA que “Hem de construir un espai de l'esquerra nacional i sobiranista no subordinat”. I això què vol dir? Per què quan es tracta d’insubordinar-se (com propugnen sempre en campanya electoral), Ada Colau diu que millor que ho pactem amb Madrid… quan ells manin (avui a Vilaweb repassaven el discurs unilateralista d’Ada Colau abans de les eleccions municipals, i el gir madridpactista d’ara)? O sigui, que els catalans ja s’apanyaran vaja, que nosaltres el que volíem era sucar al Gobierno de España. I mentrestant el ministre de les escoltes segueix ordenant escorcolls mediàtics als ajuntaments catalans com els d'avui, un atac que busca assetjar Carles Puigdemont tal i com han demostrat els comentaris posteriors de Ciutadans i el PPC.
Aleshores tothom linxa a Quimi Portet –i quan no és ell n’han estat milers abans-, per haver gosat queixar-se –es podia haver estalviat la foto del cambrer, que per cert semblava que posés per la mateixa foto- de comportaments xenòfobs envers ell. Però arriba el rei d’Espanya i posa ordre -segons reflectia aquest cap de setmana la portada d’un diari de l’Imperi: “El Rey pide en Cataluña ‘aprender a convivir’”. Subtítol: “Felipe VI llama a entenderse y respetarse en sociedades cada vez más diversas”. Oh, magnànim. Què bé. Salvats, finito. A la foto, a més, surt Felip VI fent un gest de keep clam, i Puigdemont al costat fent cara de fàstic.
De vegades tinc la sensació, com els deia al principi, que als catalans ens veuen com els romans veien la gent del poble d’Astèrix: uns bàrbars. I més quan ens dóna per barallar-nos internament a l’hora de prendre una decisió de país. Gent que parla una llengua que els és estranya tenint-ne una de global i prou útil ja, i que planten una espècie de resistència estúpida al gran Imperi mesetari. Em ve la imatge dels gals barallant-se per prendre una decisió a cops de martell, d’arpa, o de l’escut del cap de la colla que és qui té menys autoritat al poble.
Per què hem de seguir aguantant aquestes coses, què hem de fer més per alliberar-nos d’aquest jou? Quan entendrem que un atac a la llengua –la nostra, carai!!- és un acte de xenofòbia, al mateix nivell que el racisme o l’homofòbia? Si allà volen ser monolingües, que s’ho facin mirar, però nosaltres ja en tenim prou!
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
