Aquest matí llegia els dos comentaris més interessants sobre el Congrés de Convergència. Perdó dels Demòcrates, aquest serà un dels errors habituals durant les properes setmanes, ja ho veuran.
L’Elisabet Domeque (@EliDomeque) anunciava una nova època: “Demòcrates i Republicans. Com a USA, però a l'inversa”. Brillant, casualitat històrica important que anuncia el que vindrà. Tanmateix, a Catalunya ens interessa preservar la pluralitat política que no existeix als Estats Units, per higiene democràtica. L’altra Elisabet, la Nebreda (@elinebreda) ho reblava així: “Calla que per 'rissar més el rissu', acabo de veure que el Partit Republicà americà forma part de la International Democrat Union…”. Això és el futur està entre els Republicans i els Demòcrates, dos nous conceptes de partits mare que aglutinaran el pensament majoritari de la societat catalana, per molt que la resta s’esforcin a fer el mateix. És el que ara mateix la gent vota a les eleccions al Parlament de Catalunya.
I vostès diran, sí però a les espanyoles, guanya Podemos. Precisament aquest ha estat un dels temes que han anat sortint durant el dia. En Comú Podem o CSQEP és el partit guanyador que ha triat el PSUC, després de passar per un partit de supervivència com ha estat ICV. Les eleccions espanyoles hi haurà un dia que no es produiran, si la nau arriba a bon port i veurem com acaben aquests partits, que hauran també d’acoplar-se al nou Estat, segurament al voltant de l’òrbita d’ERC, perquè aleshores els objectius ideològics no seran tant grans com ara.
Aquest cap de setmana, la militància del que ja no és Convergència, ha fet un cop de puny sobre la taula i ha decidit tot un plegat de coses que, en resum, son molt més importants que el nom en sí, que és el que ha entretingut als mitjans. En primer lloc, les bases han decidit que fundar un partit nou, i no rentar la cara a CDC o als seus dirigents. És per això que les propostes de la direcció i de la ponència (el putaramonetisme) s’ha anat tombant quan ha convingut. Així el resultat final ha estat tant sorprenent que, com dèiem, En Comú Podem s’ha sentit interpel·lat pel cantó que menys s’esperava: el revolucionari.
Els militants del Partit Demòcrata Català, el nom que s’ha triat finalment, i que aparentment no diu massa ja que es podria dir ‘Partit Random Català’ i no variaria res, han revolucionat l’interior de la nova formació: El PDC s’ha definit com a republicà, ha fixat l’objectiu clar cap a la independència, i ha acceptat la via unilateral per aconseguir-ho. Això solament ja és molt més revolucionari que no definir-se en cap d’aquestes sentits, com fa el Podemos Català amb habilitat. Els dirigents de la formació ja apuntaven que probablement la indefinició en aquest sentit (el del referèndum) els havia jugat una mala passada.
Des de la Convergència i Unió del Pacte Fiscal de Mas i Duran i Lleida, fins la independència unilateral d’un nou partit que encara no se sap qui dirigirà, les bases del partit han fet una gran tasca que s’ha de reconèixer. Un salt ideològic impulsat pel canvi de rumb d’un país que ha sabut passar del victimisme a l’actitud guanyadora. El nou PDC haurà d’afrontar, però un primer compromís ben difícil, que els ha aigualida la jornada, malgrat el pit que han exhibit. El nom de Demòcrates recorda massa als Demòcrates de Catalunya escindits de la cadavèrica UDC, i aquests, ofesos, ja han anunciat procediments judicials.
Els mitjans han destacat que Mas i Puigdemont han “perdut” el congrés. Tant un com l’altre havien votat primer pel nom de partit que proposava ‘Junts per Catalunya’, una opció que mirava d’acaparar per la porta del darrere el capital de Junts pel Sí, i després han votat la següent opció fallida que, tot i que tampoc diu massa, en aquest cas hagués evitat els problemes legals: Partit Nacional Català. No sabem si aquesta elecció dels dos presidents estava pensada en el sentit de no crear aquest problema legal, però el fet és que les relacions entre uns demòcrates i els altres ja estava deteriorada des de fa temps. Demòcrates de Catalunya, per la seva banda, hauria de reflexionar si li és útil mantenir el seu espai propi i no fer una fusió de democràcies, ja que difícilment serà capaç de treure representació presentar-e en solitari, si no ho fa com a crossa d’algun altre partit.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
