El Brexit agafa cos. Aquest dimecres el 'premier' David Cameron ha dimitit oficialment i els 'tories' ja han escollit la seva successora: Theresa May, la segona dona que ocuparà el càrrec, que va defensar el 'remain' en la votació del 23 de juny però que sempre ha estat euroescèptica. La Dama de Gel, ja li diuen, a una dona que a partir de demà ja pot començar a engegar la maquinària. Però fins a quin punt ens ha d'interessar el Brexit?
Fa uns dies, just abans del referèndum, vaig tenir el plaer de parlar amb Albert Royo, el secretari general de l'òrgan de la diplomàcia pública catalana per excel·lència, el Diplocat. Ell deia que una hipotètica sortida britànica de la UE -que finalment s'ha consumat- no seria tan beneficiosa per l'independentisme català com alguns podrien pensar. El seu principal és que sempre que el país ha aconseguit fites d'autogovern remarcables ha estat en èpoques d'inestabilitat arran del continent i “no ens ha anat gens bé”, deia ell, tot pensant en el 1931. Aposta, doncs, per un procés dins d'un context d'estabilitat, sobretot de la UE. A més, deia que el Brexit no era necessari per demostrar una altra vegada que el club comunitari seria flexible i pragmàtic en cas de canvis en les seves fronteres.
D'altra banda, quan li vaig plantejar la possibilitat que el 'leave' s'imposés però que a Escòcia guanyés el 'remain', cosa que podria reactivar l'independentisme amb un segon referèndum, ell tampoc ho interpretava automàticament com a positiu pel procés català. Entenia que s'ho plantegessin perquè Londres hauria trencat les regles del joc, però també avisava que podria ser contraproduent perquè un segon plebiscit desvirtuava el dret a decidir, perquè Escòcia ja va decidir el 2014. Rajoy podria vetar amb més força el referèndum català amb l'argument que 'encara que perdin, voldran fer-ne cada dos per tres'.
Royo parlava des de la incredulitat que cap d'aquests escenaris poguessin ocórrer, i des de l'europeisme que la seva institució ha de defensar, però contra pronòstic, el Brexit és una realitat. L'oportunitat per Catalunya és evident vist el tauler d'escacs en què es mouran tantes fitxes. Ara bé, les paraules d'Albert Royo, de compromís però també plenes de coneixement del puzle europeu i de cautela s'han de tenir en compte.
Per recuperar la conversa amb Albert Royo al complet, cliqueu aquí.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
