Cap investidura surt “gratis”, tal i com disposa Ciutadans quan es queixa al Partit Popular del seu immobilisme de cara a la investidura, mentre els propis taronges es van descordant el botó del pantaló. Rivera diu que el PP no pot creure que la investidura li sortirà “gratis” i que els altres li faran la feina bruta de votar-lo o abstenir-se perquè Rajoy mani sense més. Però s’erra. Els partits es presenten al judici de la ciutadania en el procediment més democràtic que hem pogut crear fins ara: unes eleccions, i aquest és un peatge car. El Partit Popular va guanyar, agradi o no, aquestes eleccions i amb molta més legitimitat que abans; per tant, poca cosa pot reclamar un partit satèl·lit que ha perdut gairebé el 25% del pes que tenia el 20D.
Ciutadans ha fet el que hom esperava, i ara s’intenta justificar. Després de provar el gir socialista, els d’Albert Rivera han mentit a la població i han apostat per la força de Mariano Rajoy malgrat passar-se la campanya dient que ni votarien ‘Sí’ ni s’abstindrien al debat d’investidura de Rajoy. Ara, però, amb l’argument de no anar a unes terceres eleccions, han anunciat una abstenció en segona votació, mentre el PSOE segueix mostrant fermesa en el ‘No’, per a postular-se com un alternativa fiable. La xarxa i els informatius s'han acarnissat amb la formació taronja a l'hora de comparar el discurs negacionista de només fa un parell de setmanes, amb el missatge que Rivera dóna ara. Això no hagués passat abans, però el nou marc polític despulla les velles maneres vinguin de les sigles que vinguin.
La política espanyola, i també fins fa poquets anys la catalana, ha estat això: prometre l’increïble en campanya, i fer l’esperable després dels comicis. La població s’ha acostumat que els partits enganyin la ciutadania, i tot això ens ha allunyat de la política, una ciència de per sí ja distant. La revolució democràtica ciutadana que s’ha produït a Catalunya ha obligat als partits polítics d’aquí –sobretot els que han exercit més responsabilitats de govern durant més anys, com és Convergència- a acostumar-se a complir amb la paraula donada. Un exercici que sembla simple, però que la cultura política adquirida d’acomodament ha dificultat i molt.
L’avenç no és total, però sí que es pot palpar al Principat. A Espanya, Pedro Sánchez malgrat totes les pressions ha cregut convenient seguir la línia de no trair la paraula donada, malgrat que molts militants ja estan preparats -per inèrcia- a defensar resignadament una abstenció per “evitar les terceres eleccions”. Ja veurem què passa finalment, perquè la política espanyola és arcaica i poc donada al pactisme. Avui potser s’ha fet una passa més cap aquest nou ridícul internacional de les noves eleccions, però a Catalunya, la lliçó de l’honestedat ja l’hem après fa uns anys, i per això el moviment independentista ha aconseguit el capital de credibilitat que ha assolit. No ens el carreguem ara.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
