Mai l’elecció d’uns vicepresidents de mesa d’un parlament havia aixecat tanta polseguera. Els famosos deu diputats de més que va rebre la candidata del PP encara ballen i els convergents encara no han reconegut que ells van donar-los suports, i menys encara a canvi de què. És de suposar que és a canvi d’un grup parlamentari propi –un objectiu legítim i essencial per la supervivència econòmica del partit-, encara que el sector que envolta Podemos ja inventa la pel·lícula que l’acord va més lluny. En qualsevol cas, si és per treure profit monetari puntual i així enfortir una formació clau pel procés, el gest és fins i tot positiu.

És clar, però, que les formes no són les òptimes. Jugar a amagatotis en un tema numèricament tan obvi no dóna bona imatge ni desprèn noves maneres de fer. Amb tot, fins aquest cap de setmana el Partit Demòcrata Català encara no té oficialment líders, així que fins llavors les pràctiques de la vella Convergència encara són tolerables. Tot apunta que, dels dos detalls per assegurar un exitós inici que comentava el Dietari fa uns dies, el primer es complirà. La direcció executiva serà, amb tota probabilitat, per Marta Pascal i David Bonvehí, tots dos nascuts després de l’aprovació de la Constitució espanyola. Faltarà per saber el segon pilar, que és la renovació del discurs i de manera de fer de vegades podrida. De moment, Francesc Homs l’ha fet tremolar, però els nous líders tindran l’oportunitat de donar-li forma i solidesa. Tot a l’aire.

També està en un procés de renovació absoluta la CUP que, després del ‘no’ als pressupostos, es va acabar de dividir –per si no ho estava prou-. Entre la setmana vinent i la següent es renovarà la direcció i, en aquest cas, es presenta només una llista, que ocuparà la gran majoria del secretariat nacional. Com en el PDC, la renovació de cares –tot i que també amb Quim Arrufat, un dels tres exdiputats, aportant-hi probablement seny- és evident, ja que a la candidatura no hi ha cap militant ni d’Endavant ni de Poble Lliure. Ara faltarà més coherència a l’hora de prendre decisions i més responsabilitat, el seu segon i decisiu gran repte. La CUP és una aliada clau i indispensable per arribar a la independència, i qui desitgi més convulsió interna en els anticapitalistes, estarà desitjant l’enterrament del procés. 


Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí