No cal ser un entès –jo no ho sóc pas- per deduir que això de Sixena no s’ha fet massa bé. Avui s’han començat a traslladar les obres menors del MNAC cap a l’Aragó a raó del litigi que hi ha obert i que s’ha resolt a favor de la part de ponent. Les obres més valuoses, les de Lleida, de moment no es retornaran, però validar la sentència i començar a tornar obres amb tanta bona voluntat… és molt legal, però em fa pensar que a Espanya no s’ha tingut mai tanta bona voluntat a tornar els papers que ens van robar a Salamanca. Ben pensat, en els darrers 80 anys tampoc hem tingut mai la legalitat a favor.
Tant és així, que el Tribunal Constitucional ja ens ha tornat a posar el peu al coll, amb el debat realment important d’aquests dies: el de la votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent en sessió plenària per JxSí i la CUP, amb l’absència pràcticament de tota la oposició. Tant C’s com PSC, PP i CSQEP han instat a Carme Forcadell a que no permeti que això es voti, i el Constitucional està a l’aguait per si els parlamentaris independentistes acaben votant el “mecanisme d’unilateralitat” i s’han de reunir d’urgència. Cal recordar el fet que l’alt tribunal ara té també potestat per sancionar i inhabilitar. Així, l’exposició dels diputats independentistes serà màxima, encara que votin de manera secreta.
Que els diputats independentistes s’exposin de tal manera implica que hi ha un element de rebel·lió, de revolució, que és el que les institucions espanyoles volen aixafar. I per altra banda, el que això també implica és que els suposats revolucionaris del partit lila no són tant revolucionaris com sembla o, almenys, no els interessa aquesta revolució. Avui hem vist com el cap de files de Podemos a l’Aragó, Pablo Echenique i número 3 de Podemos anunciava els resultats de les primàries de Podem, el Podemos català, que teòricament hauria de ser una organització independent. O sigui, que des de Madrid s’ha anunciat que les votacions han resultat favorables a què Albano Dante Fachin sigui el nou cap del Podemos català.
La història segueix. Des d’En Comú Podem, s’ha tornat a fer l’enèsim gir argumental i el que Xavier Domènech defensava justament el 17 de juny, “Tenim claríssim que hem de tenir grup propi perquè som una força política d’estricta obediència catalana”, ha quedat avui en el següent titular: “En Comú Podem renuncia a formar grup propi parlamentari per separat”. Evident si ens atenem a qui i des d’on s’han proclamat els resultats de les primàries catalanes de la formació de teòrica estricta obediència catalana, tal i com els explicàvem en el paràgraf anterior. Compromís, aquests sí que per coherència, han dit que se n’aniran al grup mixt. El cas és que ECP ha comprat la nova denominació del grup parlamentari lila al Congrés: “Grup Confederal Unidos Podemos – En Comú Podem”. Sempre queda bé posar la paraula federal o confederal, per dissimular, i empassar-se la dignitat (i el programa electoral). Com a mínim ja no han fet el paripè de fer-se els sorpresos perquè ai las! No podien tenir grup parlamentari propi perquè no s’havien presentat per separat.
Estiguem atents al que passarà al Parlament.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
