La jornada d’aquest dimecres passarà a la història del parlamentarisme català i de la història del país en conjunt. Una més, sí, però aquesta de debò. Per primera vegada la cambra catalana desobeeix de manera nítida el Tribunal Constitucional, que ja havia advertit de la il·legalitat de desplegar la declaració del 9N i havia fet un advertiment concret per exigir que no es votessin les conclusions de la comissió constituent.
L’inici de la desconnexió, titulen alguns diaris, tot i que a la pràctica això s’ha de desenvolupar. I si això és només una estratègia per estovar la CUP abans de la qüestió de confiança i no es va més enllà o hi ha disputes sobre com interpretar el text? Ja no som en aquell bonista 23 de gener de 2013, en la qual bona part dels ciutadans estaven eufòrics després de la declaració de sobirania. Ara hem après que tot document parlamentari també pot ser paper mullat.
No obstant això, el matí d’aquest dimecres ha estat del tot anòmal: emocionant, vibrant, polèmic, crispat, viu, intens… I sobretot, èpic. La mesa del Parlament ha decidit afegir a l’ordre del dia la votació de les conclusions, però aquesta incorporació l’havia de ratificar el Ple. Un Ple que ha trigat prop de 45 minuts només a votar aquesta esmena a l’ordre del dia, en una estona que ha recordat als temps d’abans de la dictadura franquista, on realment el Parlament decidia coses, no era un pur titella del govern, i uns i altres tenien agres discussions, amb moments èpics i brillants discursos, on realment confrontaven ideologies. Política en estat pur, i no la comèdia rutinària govern-oposició que fa dècades que estem acostumats a veure.
Els grups parlamentaris no independentistes eren més contundents que mai per intentar evitar la votació i posar la por al cos als representants de Junts pel Sí i la CUP. El PP, en boca de Xavier García Albiol, amenaçava amb què “no els sortirà gratis això”, mentre que Ciudadanos optava per forçar a llegir a la mesa l’advertència del TC específica per la comissió esmentada. El PSC s’hi sumava amb un to més moderat, mentre que Catalunya Sí que es Pot maldava per justificar la mateixa posició de l’establishment espanyol defensant que, malgrat tot, ells estan a favor d’un procés constituent –“que no estigui subordinat ni sigui subaltern a cap altre marc”, deia CSQEP en una declaració del juliol de 2015, per cert-.
Al seu torn, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, recordava als ‘comuns’ que “molt puny alçat, molta samarreta, molta pancarta, però a l’hora de la veritat, cangueli, perquè es posen al costat dels qui no volen votar”. Mentrestant, en els vibrants 45 minuts d’alta tensió, Anna Gabriel, de la CUP, ha recomanat a l’oposició que no només llegeixi autos del TC, sinó també altres lectures més enriquidores.
L’estona prèvia a la votació ha arribat a ser de caos, amb múltiples diputats volent intervenir, converses acalorades entre els membres de la mesa, que en el cas dels representants de C’s, PSC i CSQEP han volgut parlar a la tribuna d’oradors per desmarcar-se de Forcadell, i un cert filibusterisme que la presidenta ha acabat tallant en sec.
L’aprovació de la modificació de l’ordre ha propiciat el debat sobre les conclusions, amb el to més ordinari, però la ratificació final del text que ha d’engegar el procés constituent ha estat inversemblant: els 36 diputats de PP i Ciudadanos han abandonat la sala, els del PSC s’han quedat però no han votat, mentre que els de CSQEP han votat No. Ningú vol visualitzar unitat en els no independentistes, però el seu No –encara que el disfressin de mil maneres- els manté units en el mateix concepte: l’immobilisme. Albiol i Rabell, igual que Rajoy i Iglesias, no estan tan lluny.
La fúria del Tribunal Constitucional caurà ara sobre els caps dels 72 diputats independentistes, però és impensable que prenguin accions de força tan aviat. La partida encara és molt llarga, no hi ha govern a l’Estat, i en el fons la votació d’avui potser només és un ‘farol’ de Junts pel Sí. A priori, no té implicacions immediates obligades. Ara bé, si l’Alt Tribunal es confia, el bloc independentista no ha de badar. Arribar a tenir a punt les lleis de la desconnexió i haver fet un procés participatiu per una nova Constitució sembla ara una quimera, tenint en compte els enormes obstacles per votar només unes conclusions d’una comissió, però no val a badar. L’escletxa hi és, per estreta i minúscula que sigui. És Espanya qui li interessa aturar el procés. Que ho faci. Si pot.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
