El Tribunal Constitucional ja ha fulminat de manera rutinària les conclusions del procés constituent en tres dies hàbils. Cap sorpresa en aquest sentit de la corretja de transmissió del govern de Mariano Rajoy. Amb tot, no ha decidit encara si enceta la via penal contra Carme Forcadell, com també li ha demanat l'executiu de Madrid. Ha afirmat que es decidirà el setembre, després de les vacances.
És clar, si volen prendre una decisió que ho rebenti tot, ho faran després de l'11 de setembre, per no escalfar els ànims. Amb tot, pensant-ho bé, potser sí que evitaran la maximització de l'impacte internacional de la manifestació, però no evitaran fabricar independentistes encara que moguin fitxa el 12 de setembre.
Era evident que moments així arribarien i que l'Alt Tribunal no en deixaria passar cap. Era evident que hi hauria traves majúscules i que tard o d'hora s'hauria de desobeir. El vol ja s'ha enlairat, i tothom sabia que hi hauria núvols i tempestes, així que és evident que s'han de travessar. No hi ha ruta alternativa cap a Ítaca, i menys després de les eleccions espanyoles. Aquest auto del TC s'ha de desacatar.
Quina és la millor manera de fer-ho? Pregonant-ho als quatre vents, com ERC i la CUP han fet avui, o bé evitant dir-ho de manera tan clara com el PDC? Si el Govern pot evitar dir-ho, tenint en compte que això espanta UE i inversors, millor. És per això que la fórmula Puigdemont, que sempre parla d’“obeir” el Parlament, té sentit. Però per què el nou partit exconvergent no adopta un discurs una mica més dur? Tot plegat cada vegada convida menys a la cautela, i tot i que sempre se n'ha de tenir, la música que produeix la formació de Marta Pascal hauria de ser una mica més diferent a la de l'ambigua CDC.
L'afer és secundari pel procés, perquè mentre s'executi el full de ruta, és poc més que indiferent el que es digui avui. El curs polític 2015-2016 ja és història i ha destacat per ser el de la conformació d'una majoria independentista, però sobretot per les divergències tant de discursos com d'acció en el si sobiranista. Hi ha hagut acord per un president, però ha passat gairebé un any i encara no hi ha full de ruta comú ni pressupostos. La CUP els va sentenciar.
Mentrestant, Junqueras s'ha passat mesos parlant de 'nosaltres' més aviat per parlar només d'Esquerra o dels membres d'ERC al Govern, que de l'executiu en conjunt. Al seu torn, CDC ha estat la més ambigua i la màxima responsable d'una campanya de desprestigi dels cupaires que a ningú ha beneficiat. Conclusió: acaba el curs amb una assignatura pendent pel 2016-2017. I la resposta conjunta a l'auto del TC i el possible atac a Forcadell després de les vacances podria ser un principi per aprovar a la repesca.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
