Les terceres eleccions espanyoles ja formen part del mobiliari dels mitjans de comunicació de tot l’Estat. Qui ho havia de dir el novembre passat, quan al Parlament de Catalunya es votava ‘No’ a l’investidura d’un president i encara no s’havien celebrat els primers comicis espanyols? Tot i que el PP ha dit aquest dimecres que un acord amb Ciudadanos és més a prop, tot és en el mateix punt –a banda del que ha proposat ara Albert Rivera, que és fer un ‘pacte per Espanya’ temàtic contra l’independentisme sense implicacions de cara a la investidura.
És obvi que ningú vol de veritat arribar a un pacte. Per què no surten en públic Rajoy, Rivera o Sánchez oferint una mà estesa a canvi per exemple d’obrir el meló constitucional? El guirigall és ara ja massa gran, tothom s’ha marcat massa línies vermelles, en el fons no hi ha cap full de ruta ni idea d’Espanya conjunta –a diferència de la majoria del Parlament de Catalunya- i, sobretot, hi ha manca de compromís dels partits polítics, que és el que més subratllen els mitjans estrangers. Arribats a aquest punt, a què ha d’apel·lar la política espanyola? Home, és clar, al seu cap d’Estat, que és qui suposadament modera i arbitra el funcionament de les institucions estatals… Oi?
Sí, Felip VI -i els 8 milions d’euros públics anuals que rep la seva família- té algun paper. O n’hauria de tenir. De moment es limita a les seves funcions estrictes: establir converses amb els candidats i proposar-ne un. És evident que no ha de fer com els seus avantpassats absolutistes, però per exemple en el cas de Bèlgica, el monarca té unes atribucions de manera similarment limitades quant a la formació de govern. No obstant, què va fer quan el país va estar encallat un any i mig sense executiu? Buscar solucions.
Tot i que normalment el rei dels belgues només escull un informador del possible govern i un formador de l’executiu, en aquella ocasió també va designar noves figures, com un ‘pre-formador’, ‘mediadors’ o ‘clarificadors’. Fins i tot, va escollir un negociador de temes concrets que poguessin desencallar qüestions concretes, que en aquell cas va contribuir a desllorigar el problema. Tot, sense interferències. I què fa el Rei d’Espanya? Fer la reunió anual estival que manté amb el president del Govern a Madrid en lloc de Marivent. De debò el necessitem, si ni en aquesta situació mou un dit? Per què no em un referèndum monarquia-república? Bé, espereu, que Madrid és al·lèrgica als plebiscits.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
