Quin panorama més desolador per a l’elector espanyol que no tingui l’al·licient de viure en una comunitat autònoma que pot esdevenir estat. Els 30 i escaig milions d’espanyols que només tenen com a esperança els quatre partits d’abast nacional –ara, com a mínim, en tenen dos més que abans- veuen com l’escenari cada vegada és més dantesc. I més, després de la roda de premsa d’aquest dimarts a la tarda d’Albert Rivera.
El líder de Ciudadanos ha fet una roda de premsa on ha intentat recuperar aquella imatge d’Adolfo Suárez 2.0 que volia imprimir quan va aparèixer davant els votants espanyols, però el resultat ha estat surrealista. S’ha presentat per dir que s’obrirà a donar el sí a la investidura de Rajoy sempre i quan es comprometi a impulsar sis mesures. Una tàctica calcada a la del febrer passat, quan va posar sobre la taula de Pedro Sánchez cinc ítems per intentar marcar paquet. El socialista va acceptar-los, i just després Rivera va donar el ‘sí, vull’. Ara, només sis mesos més tard, ja s’ha divorciat del PSOE –de qui ara critica no voler participar de les decisions d’estat-, es canvia de samarreta i flirteja amb l’únic partit encara més retrògrada i tradicional que els socialistes.
La nul·litat d’ideologia i projecte polític de tots plegats ha quedat clar amb aquest moviment, tenint en compte que les condicions que ara planteja Rivera no tenen res a veure amb les de fa sis mesos. Ara s’ha oblidat de reclamar la potenciació de les ILPs, la despolitització de la justícia i la supressió de les diputacions. És clar, el PP li dirà que no a això. En canvi, demana una llei electoral –que no podran canviar només populars i ‘naranjitos’-.
A més, exigeix crear una comissió parlamentària pel cas Bárcenas, limitar els mandats presidencials a 8 anys, acabar amb els indults per corrupció política, eliminar els aforaments –aquestes dues ja al pacte anterior-, o l’expulsió immediata de qualsevol imputat de les Corts o el govern. Podríem fer una competició: quina de les sis és més populista? A la pràctica, pot ser que alguna de les sis directament canviés la vida de les persones que viuen a l’Estat?
Ciudadanos canviant de discurs en temps rècord, PP buscant governar a tota costa, PSOE incapaç de reaccionar i buscar una alternativa progressista i Podemos liquidat pel fantasma d’aquell Podemos que va fer tremolar les estructures de l’Estat. I tots plegats, incapaços de posar-se d’acord, a causa dels propis errors, i dels errors irreparables dels seus pares i avis. No hi ha cap motiu aparent perquè la desafecció a Espanya no augmenti. Com a mínim, a Catalunya, tot i la sensació de telenovel·la que dóna el procés, encara hi ha terreny per a l’esperança.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
