És difícil retenir algú contra la seva voluntat. Això és el que s’ha dedicat a fer l’Estat amb el ‘Cas català’ des de la seva definitiva absorció manu militari al segle XVIII. Després de pronunciamientos, cops d’Estat, Repúbliques fallides, i d’altres formes menys amargues de persuasió com els bombardejos, les guerres i les dictadures, l’Estat ha entès que havia de ser més subtil en les formes i potser així tindria més opcions. Algú va creure un dia que abolir l’esclavitud i donar drets als treballadors seria una manera millor de dominar-los, sense fer-ho tant evident. Però Espanya no se n’ha sortit, i ara en plena crisi d’Estat, malda per seguir retenint Catalunya a base de cops de tribunal i tripijocs verbals.
Dels big four espanyols, PP, PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans, només un sembla que mostra algun tipus de comprensió cap a les peticions catalanes: Unidos Podemos. La formació s’ha fet força propera a mesura que ha estat defensant amb la boca petita la celebració d’un referèndum a Catalunya. Però mai han acabat de dir exactament com el volien, amb quins avals, ni per quan seria. En Comú Podem ha viscut de l’aire i ha obtingut uns bons resultats electorals, però després del 26J les coses han començat a canviar. El pretès canvi no es pot materialitzar i, després del fracàs de Rajoy, UP es planteja ara donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, tal i com aquest els demanava fa uns mesos.
El pacte, sense l’abstenció de C’s, serà inútil. És per això que les dues formacions s’estan reunint per mirar de trobar un acord del qual Albert Rivera no se’n pugui desdir. Serà complicat. Íñigo Errejón ja ha deixat clar que el ‘dret a decidir’ català (ja no es parla de referèndum), no serà una línia vermella i que, a més, estan disposats a escoltar noves propostes des del socialisme. I quines propostes poden arribar del PSOE, a banda del rebuig a res que impliqui posar urnes a Catalunya? Bé, una inconcreta reforma constitucional que el PP ja avança que bloquejarà. L’altre dia llegia a La Vanguardia, a més, el periodista Enric Juliana fent una crida desesperada al PDC per votar la investidura de Sánchez a canvi d’alguna cosa. Deu confiar en el vellconvergentisme d’Homs, però els ‘demòcrates’ se n’haurien de guardar prou de fer aquest regal sense tornar amb el referèndum sota el braç.
Entre tot això, que ja coneixíem, destaca una cosa. Errejón diu que cap partit s’ha parat a escolta rel clam de la Diada, però obvia que el seu partit tampoc. El número 2 de la formació lila diu que centenars de milers de catalans van sortir per reclamar “una solució democràtica i algun encaix negociat”. Mec, mentida. Els catalans van sortir, com cada any, a reclamar la independència del seu país, per poder-se governar sols i tenir la possibilitar de crear una societat més justa, democràtica i lliure que en la que ara mateix vivim. I aquí està la gran trampa de l’espanyolisme encara que sigui en la seva cara més amable. No volem cap més encaix, el que volem és marxar, no es confonguin.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
