El neguit s’apodera del pensament a mesura que s’acosta el dia 28 de setembre. El president Puigdemont ha promès donar alguna pista sobre com es pensa culminar el Procés, i se suposa que en el debat de Política General que tindrà lloc la primera setmana d’octubre, JxSí i la CUP escenificaran alguna classe d’acord més, si no, difícilment podem confiar en què s’aprovin els pressupostos i anem enlloc.
No les acabem de tenir totes. El debat del RUI ha fet mal, no tant pel referèndum ens sí, si no per les contradiccions que aquest ha fet aflorar de manera evident entre les files independentistes: cada partit té una opinió diferent sobre com cal culminar el Procés, i això sense entrar en cap moment en el reguitzell d’idees i propostes que s’emeten des de les milionàries tertúlies que paguem entre tots als mitjans.
Aquests són els problemes i el perill d’entrar en el discurs d’Iniciativa i els Comuns, el món del bucle infinit on el ciutadà circula eternament per una rotonda sense trobar una sortida. Avui Marta Ribas, la cap d’Iniciativa ens ha donat la solemne benvinguda: “la proposta de referèndum ha de venir del conjunt de la societat catalana […] Ha d'anar molt més enllà d'un president i d'una majoria de Govern. Ha de ser una proposta d'exigència institucional però especialment ciutadana perquè aplega el 80% de la ciutadania”.
I això què vol dir? Ben bé res de res. Es pressuposa que aquesta majoria ja s’ha expressat repetidament a favor d’un referèndum en diverses ocasions: les dues darreres eleccions espanyoles, i les dues darreres eleccions al Parlament. Bé, val a dir que no ens hem acabat de creure, però, que en les darreres catalanes, el 27S, vam obtenir un mandat per fer la independència, que és el que els polítics independentistes ens estan prometent ara de cara al proper estiu, comptant amb una majoria de 72 diputats.
Però, ens els hem de creure? Ribas es mostrava molt segura en el que ella i ICV ha detectat com “el retorn a una pantalla passada”, la del dret a decidir. El mal anomenat dret a decidir, l’eufemisme que feia servir CiU per no parlar d’autodeterminació que al final ha assumit en el seu discurs el món dels comuns per fer-nos més mal. Tenim clar que volem arribar a la independència en un any? Ho farem amb un referèndum, però com, amb quina cobertura legal? Això vol dir que haurem fet abans les lleis de transitorietat jurídica? Això serà equivalent al DUI? I si no tenim els nassos de fer un RUI, perquè no tenim nassos de fer tot això altre, caurem en el pou del bucle infinit dels comuns?
Puigdemont tindrà feina a resoldre dubtes, per bé que tampoc pot desvetllar tota l’estratègia… però la incertesa i el neguit segueixen a l’ordre del dia.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
