Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Les eleccions a Euskadi poden deixar-nos la unilateralitat en safata

|

- Publicitat -

La campanya de les eleccions basques i gallegues arriben al seu equador. En una setmana sortirem de dubtes sobre la configuració dels nous parlaments i la possibilitat que aquests resultats puguin moure fitxes a Espanya i, de rebot, a Catalunya i el procés. Tot està interconnectat. Els comicis a Galícia no tenen massa secret: el PP té totes les de guanyar, però s'haurà de veure si arriba a la majoria absoluta. En cas que els populars més Ciudadanos -que amb prou feines traurà un escó no hi arribin, s'hauria de poder formar una alternativa. En qualsevol cas, no és aquí on pot haver-hi un terratrèmol… Excepte si hi ha resultats pèssims del PSOE.

I és que l'escenari podria canviar sobretot tenint en compte les basques. El PNB podria necessitar el PP -i potser el PSOE- per pactar, si deixa de banda les opcions sobiranistes. Amb Bildu, que serà amb tota probabilitat segona força, sumaria, així com amb Podemos. El dilema d'Urkullu és: pactar amb els abertzales i/o Podemos per començar a exigir unreferèndum (tindran gairebé 60 dels 75 diputats a la cambra), o amb el bipartidisme per dormir Euskadi nacionalment quatre anys més. I emcara que Urkullu pot triar, ja que si Otegi s'hagués pogut presentar, potser tot hauria canviat.

Publicitat

Així, la investidura de Rajoy podria venir si Urkullu escull la segona opció. Si això succeeix, ens estalviaríem anar a unes terceres eleccions i allargar la possibilitat que l'Estat pugui autoritzar un referèndum a Catalunya. Només faria falta tornar-ho a demanar al nou executiu i, després del rebuig assegurat, abans de finals d'any ja es podria treballar per la unilateralitat amb més legitimitat.

Un altre possible escenari és una debacle socialista tant a Galícia com al País Basc, cosa que segons alguns sectors de la 'caverna mediàtica' podria portar a una revolta interna per defenestrar Pedro Sánchez i forçar l'abstenció en una investidura popular. Adeptes no hi faltarien. En aquest cas Susana Díaz tindria als seus braços el partit, que encara faria un gir més caspós i anticatalanista, i l'opció del plebiscit acordat encara quedaria enterrada de manera més contundent. El discurs de Podemos i el sector Colau no tindria cap sentit, l'haurien de reformular per força, i Puigdemont ja podria tirar per la via unilateral de manera més ferma -això sí, que no es digui, havent-ho demanat prèviament a l'executiu de Rajoy, amb el suport de Ciudadanos i el beneplàcit del PSOE-.

El problema vindrà si cap d'aquests escenaris es produeix i anem a terceres eleccions. L'última oferta de mà estesa de la Generalitat al nou govern espanyol prèvia al trencament definitiu es posposaria fins a límits insospitats. És, sens dubte, la pitjor situació, però fins i tot arribats a aquest punt, si s'ha d'esperar per donar l'última oportunitat, doncs s'espera amb paciència. Ara bé, estigui com estigui l'atzucac espanyol l'estiu vinent, a Catalunya hi ha d'haver la votació final en el termini establert -i quan s'acabin de construir les estructures d'Estat- peti qui peti.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut