El convergent orgullós fa mesos que pregunta: per què no ens creieu? Què més hem de fer perquè no dubteu més de la nostra voluntat de dur Catalunya fins la independència? Aleshores al·leguen tota la trajectòria del president Mas, i les cada vegades més persones del partit citades per la justícia espanyola per haver posat les urnes de cartró el 9N.
La resposta és fàcil, només cal escoltar les declaracions d’avui de Francesc Homs a El Matí de Catalunya Ràdio de Mònica Terribas, on ha obert la porta a investir Pedro Sánchez a canvi de res. Bé, com a mínim no a canvi d’un referèndum. Homs ha sorprès tothom dient que s’havien presentat a les eleccions amb dos compromisos: fer fora Rajoy i exigir el referèndum d’autodeterminació. I quan Terribas li ha preguntat quina de les dues motivacions estava en primer lloc, ha respost: totes dues estan al mateix nivell.
Fa dies que el Madrid mediàtic (i inclourem La Vanguardia també), va teoritzant sobre l’estratègia del PDC al Congrés. Que si la irrellevància, que si la opció que el PSOE en un moment dado no sé què… efectivament, la clàssica estratègia de la vella guàrdia convergent, que encarna perfectament Francesc Homs. El nou partit necessita una renovació dels seus representants polítics, a banda d’una mica més de clarividència en la tria del nom.
El poble esperava avui una resposta clara i contundent, la que dóna sempre amb convicció Joan Tardà o Gabriel Rufián quan se’ls pregunta: “només investirem un president espanyol si autoritza un referèndum a Catalunya en el termini d’un any”. Aquesta és la resposta correcta i el compromís electoral que Catalunya els va encomanar. Aquesta és la contundència que també i sobretot els convergents orgullosos esperen dels seus líders. Però Homs titubeja, s’ho pensa, mareja la perdiu, i gosa dir que la decisió seria consensuada amb la resta de l’independentisme. De debò creu que qualsevol altre donarà suport a la niciesa d’investir el PSOE sense retornar amb un referèndum sota el braç, com pretén fer En Comú Podem? No hem après encara la lliçó?
El fet sap greu, però una petita part del ‘cansament’ i el ‘desgast’ processista ve per aquí, una de bona (la declaració d’ahir al TS), i avui el gerro d’aigua freda (aquestes declaracions). Quina confiança donem als ciutadans amb aquesta actitud? Si tenim aquests dubtes, com colem pretendre independitzar-nos? Cal posar rumb cap a l’objectiu sense més giragonses, o no acabarem mai amb tot això. Hem d’aprofitar la feblesa actual de l’Estat, i no nodrir l’adversari, ningú no ens regalarà res.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
