En el dia sense cotxes (amb cotxes), la política catalana avança a tota màquina. Sembla que ho faci per debilitat de l’adversari, o en absència d’aquest, però no ens confiem: l’Estat espanyol segueix sent-hi. Cada cop amb més nervis, els missatges ja comencen a dirigir-se al fur intern de la maquinària de l’Estat. José Manuel García Margallo llençava avui una advertència molt clara a les elits polítiques que salvaguarden Espanya, fent especial incidència al PSOE: “el moviment secessionista a Catalunya avança a tota màquina”. El ministre d’Afers Exteriors citava Cambó per fer entendre als seus coreligionaris que Catalunya aprofitaria la feblesa temporal de l’Estat per assolir la secessió si l’Estat no aglutina forces i ha de suportar el pes d’unes terceres eleccions.
Hi ha molta por rere aquestes paraules. Margallo és, a més, una persona autoritzada i respectada dins aquesta elit, així que poca broma. És per això que avui s’ha filtrat que Francesc Homs serà inhabilitat per un període de tres anys. Que la sentència d’un tribunal (en aquest cas, el Suprem), es conegui abans que es dicti ja és un fet que comença a ser habitual, però també ens indica que la maquinària de l’Estat segueix greixant per molt que hi hagi un impàs polític, com els deia al principi.
A Catalunya, doncs, el Parlament es prepara per afrontar una Qüestió de Confiança que la CUP ja fa dies que ha resolt. La notícia va caure com un gerro d’aigua freda al món unionista que aleshores s’ha dedicat a intentar baixar el suflé de la Diada, i tornar a vendre que el projecte independentista no té suports. El fet és que la gent que s’ha manifestat per una opció diferent no ha estat capaç d’aglutinar massa social. Tant és així que els nervis també s’han traslladat, com els explicava ahir en Guifré, a les noves formacions: CSQEP, una amalgama feta a corre-cuita de sigles diverses i que hauria de desaparèixer en la propera legislatura en favor del partit de Colau, està revifant les tensions internes i avui hem vist com Fachín anunciava que Podemos Catalunya consultaria les seves bases sobre si cal mantenir-se a CSQEP, o deixar acabar d’agonitzar Iniciativa en un grup dirigit per l’obsolet Lluís Franco Rabell.
I qui riu i s’ho passa bé mentrestant és Miquel Iceta, que en una entrevista a l’ARA concedida com a candidat de les primàries per a la reelecció com a Primer Secretari del PSC a Catalunya opinava que Podemos, ERC i PDC havien de regalar a canvi de res la investidura a Pedro Sánchez, tot aprofitant el debat generat per Homs fa tot just dos dies. Iceta es mostrava desinhibit, però ha suat quan ha aparegut la pregunta “Quin calendari tindria la reforma constitucional?”. Iceta ha intentat desviar el debat cap al Procés, que no compliran els 18 mesos, que no s’esclareixen entre DUI o RUI o “UIUIUI”, però no ha estat capaç ni d’explicar en què consistiria aquesta reforma, quan la faria ni tampoc, i el més important, amb quins suports. Qui riu l’últim, riu millor.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
