No és la primera vegada que un pregoner de la festa major de Barcelona aixeca tanta polseguera, però el fet que tota la mala maror desemboqui en un pregó alternatiu multitudinari sí que és inèdit. L'escollit pel govern Colau-PSC va ser Javier Pérez Andújar, un escriptor controvertit per un article a El País on comparava l'independentisme amb el fanatisme dels aiatol.làs. La decisió va ser rebatuda per l'independentisme amb una 'performance' de Toni Albà vestit de Felip V a la mateixa hora. Els dos esdeveniments van confluir ahir, amb el segon aixecant un ressò i un seguiment gairebé sense precedents per tenir l'etiqueta d'’alternatiu’. L'oficial, però, també va omplir, amb una plaça de Sant Jaume plena a vessar.
Les paraules d'Albà, contundents i crítiques amb tot l'unionisme, pregoner oficial inclòs, tenien com a exigència principal el respecte a l'opció independentista. Un respecte de vegades massa inexistent, amb vinculacions a tot tipus de règims i personatges de la història infames, cosa que sempre queda impune. El més sorprenent de tot és que els comuns s'alineïn al bàndol dels qui profanen exabruptes als defensors de l'única revolució possible.
Tot plegat no és més que una altra prova que això que estem vivint ara és un moment únic. Una època amb la gent implicada en política, disposada a mobilitzar-se, crítica de veritat, i no només al sofà. Fa dècades que això no passava, i és que la gent només surt al carrer quan vol canvis. L'independentisme ja ha fet evident que és capaç de sortir i sortir fins aconseguir els seus objectius, i ara hem vist que els comuns també són un moviment amb il.lusió i determinació. Per què hi ha d'haver dues mobilitzacions enfrontades, com hem vist amb els dos pregons, en lloc d'una unitària amb una força indestructible?
El distanciament entre els dos sectors és gran, fins i tot potser més en el sector civil que el polític, però és absurd, ja que els dos móns volen el mateix: canvi, modernitat, progressisme en un nou estat. Només falta que els dos se n'adonin per començar a anar junts, l'única manera d'aconseguir la independència -la prioritat d'uns-, que portarà un estat molt més proper al que tots somiem -la prioritat dels altres-. En el fons, estem parlant del mateix, Ítaca és al mateix lloc per tothom.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
