Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal, Amén

|

- Publicitat -

Festa de la Rosa, 24 de setembre. El PSC, en boca d’un Miquel Iceta desbocat, ha clamat a crits a Pedro Sánchez –assegut entre els assistents- que de cap manera cedeixi en les pressions que demanen l’abstenció dels socialistes al PP (“libéranos, Pedro!!” Cridava Iceta com un vedell degollat, tot arrencant l'ovació dle públic). Els crits d'Iceta han impactat tothom, però el recurs de l'actual Primer Secretari socialista no ha estat espontani. La Festa de la Rosa és la festa dels militants socialistes, i aquests són els electors que ha de convèncer si vol revalidar el càrrec al PSC. Iceta és gat vell, i després de veure l'èxit del 'ball electoral' ara busca cridar l'atenció en un míting en clau interna. Res és casualitat en política, on tot respon a interessos, i aquí, Iceta ha estat molt més llest que la seva rival a la qual, a més, està tractant exquisidament.

Amb un to molt menys histriònic, l’altra candidata a les primàries del PSC, Núria Parlón, ha demanat el mateix: mantenir-se en el ‘No’ a Rajoy. I per què? Perquè si el PSOE dóna finalment l’aval al Partit Popular, a Catalunya se’ls acabarà el discurs de la ‘reforma’. I quina és l’estratègia alternativa dels socialistes catalans? Segons Miquel Iceta, res més simple que traçar un pacte amb Podemos i que l’independentisme regali la investidura a Pedro Sánchez. Els esforços se centraran principalment a seduir el PDC, o el PNV en funció de com acabin demà els comicis a Euskadi, però si el capteniment de l’independentisme català segueix ferm, serà molt difícil que Sánchez obtingui l’abstenció independentista a canvi d’absolutament res.
 

Publicitat

El Partit Demòcrata Català, si finalment es diu així, tindria molts problemes de credibilitat si Homs acabés donant suport al PSOE sense tornar amb el referèndum sota el braç. Ho insinuaven els principals tòtems de la formació amb les seves immediates reaccions, quan es van apressar a recordar a la població que el compromís amb el referèndum era ineludible. ERC es fregava les mans amb la nova patinada de la vella guàrdia convergent, i segurament rescatava algun vot més, amb un ull posat a l’estratègia de Puigdemont i la CUP. Els republicans mai s’han acabat de refiar dels moments d’entesa de CDC i la CUP.
 

Però tornem a Catalunya. La proposta del PSOE, o el PSC, no deixa de ser fum. Vendre que un pacte amb Podemos arreglaria les coses perquè donen per fet el suport de l’independentisme, només per la cosa de fer fora Rajoy, és la mateixa nebulosa que creaven PP i C’s amb un pacte que tampoc sumava. La setmana que ve hi haurà un debat transcendental, on el president Puigdemont ja ha dit que traçarà les línies mestres del com es fa la independència. De moment les especulacions diuen que la idea girarà a l’entorn d’aprovar les lleis de transitorietat jurídica (Hisenda i Seguretat Social incloses), i aleshores convocar un referèndum de ratificació d’aquesta desconnexió, que serà força equivalent a una DUI. Finalment, crida a eleccions constituents.
 

Si això és així, el govern buscaria l’assentiment de la CUP (amb la inclusió d’un referèndum), i anul·lar definitivament els cants de sirena dels comuns: el discurs de la regeneració d’Espanya, el referèndum pactat… Puigdemont pretén incloure en el que queda d’any i els mesos abans de l’estiu vinent, una nova –la darrera- petició formal a l’Estat espanyol de convocatòria de referèndum pactat. No sabem com es farà, però el govern pretén que En Comú Podem, o CSQEP se sumi a la iniciativa i vegi, amb els seus propis ulls (cosa que ara ja saben) que a l’altra banda només hi ha un mur. Aquest serà el moment per plantejar saltar-lo definitivament i tirar pel dret amb la consecució de l’Estat independent per la via unilateral. És per això que és important saber quin govern hi haurà a l’altra banda en el moment de la petició, i en el moment de salt. Així que és interessant que Espanya constitueixi ja un nou govern, però si segueixen essent incapaços, Catalunya no podrà esperar ad eternum, i caldrà que abans d’acabar el termini pactat, tirem igualment pel dret; és el compromís electoral pactat amb la ciutadania.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut