Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Centristes per una Espanya en descomposició o valents per un país millor?

|

- Publicitat -

Les eleccions a Euskadi i Galícia han suposat un daltabaix pel PSOE tan monumental que la figura de Pedro Sánchez estava penjant d'un fil. Fins al punt que sectors conservadors havien alimentat que el secretari general socialista saltaria pels aires aquesta setmana, s'hi posaria Susana Díaz i Rajoy tornaria a La Moncloa sense necessitat de més eleccions. Tot plegat ha anat d'un pèl, si no fos perquè Sánchez ha jugat l'única carta que li quedava: proposar convocar primàries a la secretaria general del partit el 23 d'octubre, una setmana abans que s'expiri el termini per tornar a anar a les urnes. Una jugada èpica que capgira la truita en la seva lluita contra l'oposició interna. Això sí, en un moment en què l'Estat no es pot permetre més politiqueria. La magnitud de la descomposició de l'Estat és molt gran.

Pedro Sánchez deixa en fora de joc els 'barons'. Aquest dissabte en el comitè federal poden tombar-li la proposta de primàries, però això seria sinònim de donar-li un aval unànim i autoimposar-se silenci. Si accepten les eleccions internes i presenten un candidat, però, també poden sortir molt mal parats. Qui es posarà a disputar-li el lideratge amb un programa que haurà de passar per prometre que faran Rajoy president? Susana Díaz? És molt fàcil criticar Sánchez, però ara és el moment de donar la cara i dir que el projecte immediat per Espanya és deixar el PP que governi. Amb res a canvi, perquè en una setmana del 24 al 31 d'octubre no donarà temps a més.

Publicitat

Així, Sánchez s'erigeix com el gran escaquista… De la supervivència política. Perquè per arribar a ser un estadista, primer s'ha de fer Política amb majúscules, de la que serveix al ciutadà. Rajoy ja ha demostrat en els darrers cinc anys que no ho és, Podemos i el PSOE, immersos en guerres internes i vetos a banda i banda, tampoc. Ara els d'Iglesias collen Sánchez retirant-li el suport als parlaments de Castella-la Manxa i Extremadura, i l'amenacen a les illes Balears. Estratègia de pacotilla, molta. Compromís, zero.

I Ciudadanos? El partit que havia de ser l'hereu del llegat d'Adolfo Suárez i flamant formació extraparlamentària tant a Euskadi com a Galícia, pot desfer-se com un terròs de sucre. I que ningú s'enganyi: és el mateix que la resta malgrat fer veure que és pactista. De fet, és pitjor, perquè veta la nova política de Podemos i calca la situació de frontisme entre l'esquerra i la dreta dels últims 40 anys. O de l'últim segle i mig.

L'Estat toca fons. Serà Puigdemont valent dimecres? Santi Vila aquest dilluns ha desfermat una revolució a Twitter aplaudint el centrisme del PP gallec i el PNB basc, que tampoc ha impulsat un canvi substancial en els últims quatre anys. És un dard al president de la Generalitat a dos dies de la qüestió. Però la pregunta és: cal ser centrista per construir un estat com l'espanyol, o cal ser valent per fer-ne un de millor?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut