Ja la tenim aquí: la petició de la Fiscalia d’inhabilitar per 10 anys a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i 9 a Joana Ortega i Irene Rigau. Aquesta és la medicina que té preparada la maquinària de l’Estat per reprimir la gosadia de 2,3 milions de persones de votar el 9 de novembre de 2014, i la d’Artur Mas de donar-hi cobertura, malgrat ser una consulta de fireta, que al final va desbordar totes les previsions.
Mas, Ortega i Rigau estan acusats de malversació i de prevaricació. La Fiscalia ha evitat però, demanar la pena de presó (els càrrecs ja s’havien eliminat fa uns dies), suposem que per allò d’evitar crear màrtirs. La qüestió representa també un avís per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, el Govern i la CUP, que serien els nous actors d’una cosa encara pitjor per l’Estat: un referèndum d’independència vinculant amb tots els ets i uts. Això esperonarà segur l’ànim independentista, i redueix el marge dels indecisos.
La notícia es coneix enmig del sidral que ha organitzat Susana Díaz al PSOE. La derivada catalana del conflicte és, sens dubte, l’origen de la crisi del sistema i del règim del 78. Sense la participació dels partits independentistes catalans a la governabilitat espanyola, l’Statu Quo s’ha trencat finalment i tot comença a rebentar mica en mica, mentre l’Estat no autoritzi un referèndum d’autodeterminació vinculant al Principat. Lluny d’això, l’establishment espanyol comet l’error cras de no parar-hi atenció. I això està començant a generar un segon trencament a les files del PSC.
Ahir en Guifré els explicava el dilema que s’ha creat al PSC. Iceta i Parlón, en primàries catalanes venen als militants que el PSC ha de seguir dient ‘No’ a Rajoy. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenent, va un pas més enllà i insinua un trencament de la disciplina de vot. Al seu torn, Pedro Sánchez anuncia que mantindrà el seu escó al Congrés, la qual cosa convida a la desobediència interna al grup parlamentari del PSOE al congrés, ja que ningú espera que Sánchez voti abstenció a Rajoy. La qüestió és que a Catalunya, ahir Àngel Ros i avui José Zaragoza –el de la Camarga-, han cridat a l’ordre, però fa molt temps que l’ordre ha perdut el poder.
Tot això no són res més que símptomes d’una demolició cada vegada menys controlable del que queda de l’antic imperi forjat per la Corona de Castella dia a dia, que es va accentuant amb fets que cada vegada seran més rellevants. En un futur no excessivament llunyà, l’Estat espanyol es podria tornar a veure abocat al que va començar essent: una multitud de Nacions escampades per un península ibèrica més culturalment rica i avançada que mai. Perquè si Catalunya marxa, i Espanya decideix anar a pel concert econòmic basc, c’est fini.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
