El 14 de març de 2014 titulàvem el testimoniatge “Forcadell, a la garjola”. Quatre anys i mig després, res més a prop d’això. El TC envia el cas Forcadell a la Fiscalia, instant-la a iniciar un procediment penal contra l’exlíder de l’ANC i actual presidenta del Parlament de Catalunya. La institució que presideix Forcadell, a més, decideix el mateix dia emprendre la via del referèndum unilateral, després de fer un darrer intent de petició a l’Estat, a instàncies dels ‘comuns’. Quina casualitat, eh? El resultat de tot plegat sembla obvi: l’Estat tornarà a dir ‘No’ al referèndum (de fet, ja ho ha fet), i farà mans i mànigues per inhabilitar Carme Forcadell i, si pot, enviar-la de pet a la garjola, com a càstig exemplar per l’actitud insurrecte del poble de Catalunya.
Soraya Sáenz de Santamaría, en l’habitual compareixença dels divendres, ha afegit a tot això que l’advocacia de l’Estat ja estudia les resolucions aprovades entre Junts pel Sí i la CUP mitjançant les quals s’autoritza al govern de Catalunya a convocar un referèndum d’autodeterminació vinculant, posterior a l’aprovació de les famoses lleis de desconnexió. Mà dura, és la recepta rojigualda: “si els partits independentistes segueixen repetint els errors i els fulls de ruta del senyor Mas, l'estat de dret seguirà aplicant el que li correspon”, deia al migdia Soraya Sáenz. “Incomplir la llei té les seves conseqüències”, reblava la vicepresidenta en funcions del govern espanyol.
I quina sortida li queda a Catalunya després d’observar aquesta –esperada– reacció contra Forcadell? En primer lloc, caldrà veure quan acaba decretant la inhabilitació el govern i a partir d’aquí haurà de venir la necessària desobediència: si Catalunya claudica amb la seva presidenta, posarem els fonaments de la derrota definitiva. Si defensem la posició de Forcadell, la declaració d’independència pot ser imminent. Seria desitjable que, en aquest moment, les estructures d’Estat estiguin prou madurades com per assumir la governabilitat de facto de la nounada Catalunya.
I la notícia inesperada: Xavier Domènech, el líder d’En Comú Podem, s’ha mostrat obert a parlar d’una consulta no acordada amb Espanya… o això ha semblat. Amb un discurs excessivament ambigu, com sempre, ha dit que “cal un reconeixement de la comunitat internacional i hauria de ser pactat amb l’estat. Ara bé, si algú ens explica que vol fer una altra cosa i que, alhora, no serà un 9-N, nosaltres no ho veiem, però això no vol dir que no estiguem disposats a escoltar”. Bé, no deixa de ser un pas endavant. Domènech no és ruc i veu que l’Estat s’està rearmant amb una aliança entre el PP i el PSOE per afrontar amb més solidesa l’embat final català. Malgrat que aquest “és un tema que haurà de tractar en nou projecte polític [el de Colau a Catalunya]”, cal tenir la suficient intel·ligència estratègica com per estar a la vegada a les dues bandes mentre no es vegi quin serà el cavall guanyador. Però arribarà un moment que els ‘comuns’ ja no podran endarrerir més el seu posicionament. Això és el que busca un referèndum: Estat català o Estat espanyol? Tan simple i tan clar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
