Aquesta jornada de diumenge ha donat algunes coses de sí, com ara algunes amenaces que ens arriben des de Madrid, el debat en el sí del PSC, o la crida de Junqueras a la CUP a aprovar els pressupostos, si no volen forçar una nova convocatòria electoral.
Alguna cosa deuen tenir parlada els parlamentaris tant de Junts per Sí com de la CUP per a poder començar a encarrilar el debat pressupostari. No s’entendria que estiguéssim muntant tot aquest nou xou del referèndum i la culminació del full de ruta i el procés, amb les expectatives que això genera en la gent, per carregar-s’ho tot amb una mala gestió de l’afer pressupostari i la convocatòria precipitada i molt inoportuna de noves eleccions.
Els partits, però, no deixen de llençar de tant en tant alguns missatges per si de cas arribéssim a aquesta situació. Puigdemont ja ha dit algunes vegades que ell es tornaria a presentar si no ha complert l’objectiu de la independència, i avui ha afegit que li agradaria fer-ho reeditant Junts pel Sí. I aquí tornaríem al debat clàssic de si cal anar junts o separats, que tanta sang ha fet córrer al llarg dels darrers anys de feixuc procés.
El famós Procés és i serà una batalla de resistència, a veure qui manté el pols durant més temps. Si ens posem nerviosos i fem excessiu cas als que tenen més pressa del compte, correrem el perill de caure en les provocacions de l’Estat, i perdrem. Si l’Estat espanyol executa la pena de presó contra Carme Forcadell o d’altres dirigents catalans, tindran automàticament tots els números per perdre.
I entre tot això, des d’una altra òrbita Miquel Iceta, que segueix en la seva pugna per la primera secretaria del partit amb Núria Parlón, diu que convindria que la ‘via canadenca’ es tractés en el proper congrés del PSC, com a opció si ‘la bona’ falla (que fallarà). I quina és la bona per ell? La de la reforma constitucional. Ah! No volem saber com acabarà el PSC si Pedro Sánchez, que ha dit que prepararà el seu retorn, va ser rellevat després d’un cop d’Estat intern per haver fet apropaments amb Podemos i els independentistes catalans. Però l’aritmètica és la que és, i per molt que el PSOE i el PP vulguin vendre que les opcions només es redueixen a abstenció o terceres eleccions, l’opció més democràtica segueix existint: la del referèndum d’autodeterminació català, la bona.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
