Doncs ja està, si no passa res, el PSOE consumarà el pacte amb el Partit Popular. El rei d’Espanya, Felip VI, ha convocat una nova ronda de consultes amb els partits els dies 24 i 25 d’octubre. Sembla ser que d’aquí sortirà la proposició d’investir Mariano Rajoy in extremis (el termini acaba a final de mes), i els socialistes claudicaran. De fet, els missatges fa dies que són clars: la gestora no tolerarà cap insubordinació per part dels diputats de cap federació… entengui’s la catalana, que és l’única que s’ha rebel·lat de manera evident amb un Iceta i una Parlón contraris a ungir Rajoy. Amb això i la notificació que ha rebut en mà el Govern català i la Mesa del Parlament de l’anul·lació de les conclusions del Procés Constituent, ja ho tenen tot lligat abans de marxar demà cap a la desfilada, a gaudir del Día de la Raza.
A grosso modo, aquesta és la resposta de la maquinària de l’Estat a l’amable oferiment que va formular ahir el president de Catalunya, Carles Puigdemont en un esmorzar-conferència a Madrid. Puigdemont va estendre la mà –com havia fet Mas al seu moment- a negociar qualsevol cosa del referèndum. Fins i tot va suggerir al govern espanyol la possibilitat que tenien de dotar de contingut el ‘No’. Al nostre parer, és l’Estat a qui pertoca decidir quin sentit li dóna al ‘No’, tampoc cal fer la feina a l’adversari. Però no ens escalfem més el cap, els únics assistents a l’acte van ser 10 ambaixadors (jugada mestra) externs, i cap representant del govern espanyol en funcions. Pablo Casado del PP sortia hores després responent a l’oferiment català amb un “no, no y no”. Res de nou.
Cap novetat tampoc a les files dels comuns: Xavier Domènech deia ahir a Catalunya Ràdio que “ens llançarem a la piscina si el referèndum és decisiu”. Toni Soler i d’altres tuitaires li varen respondre en el sentit que la frase correcta hauria estat “ens llançarem a la piscina per aconseguir que el referèndum sigui decisiu”. Notable matís que ha delatat la intenció real del líder d'ECP. Se sobreentén que un referèndum es convoca perquè sigui decisiu, evidentment. A aquestes altures, qüestionar la voluntat de decidir a través d'un referèndum amb el que està costant, és una burla en tota regla, i un nou (l’enèsim) subterfugi per evitar donar suport al mateix referèndum que els comuns diuen defensar i després entorpeixen. El marge se’ls acaba, la investidura espanyola ja està de camí i Catalunya no es farà enrere en els seus propòsits. Arriba el moment de triar entre República Catalana o monarquia espanyola.
Per cert, un avís a aquelles formacions que estan avesades a criticar la Generalitat i acusar-la de totes les retallades, sense atendre a les raons del govern de torn: avui s'inicia el cicle anual de retallades amb la petició de Brussel·les a Madrid de retallar 5.000 milions en el proper pressupost. El proper pas és que Espanya demani a les Comunitats Autònomes que retallin per sufragar la seva mala gestió. Quan li ho toqui fer a Catalunya, perquè segueix sense Estat, començarem a sentir les crítiques del progressisme il·lustrat. L'Ajuntament de Badalona (on mana la CUP, Podemos, ERC i ICV) s'ha cobert de glòria en un error de càlcul bastant important: després d'estar anunciant a bombo i plateret que obririen les oficines demà 12 d'octubre, han acatat ràpidament la decisió dels jutjats espanyols a instàncies de Llanos de Luna. No s'ha trigat massa a dir que “és un atac a la sobirania local” o remeis del tipus “els càrrecs atendran la gent al carrer”, que no colen. L'acatament és també una lliçó de com de difícil és dur a terme una revolució i com s'han de mesurar els gestos, si es vol mantenir la credibilitat. Per què què pretenia l'ajuntament, muntar el xou per poder-se queixar de l'atac a la sobirania local, o obrir realment l'Ajuntament?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
