El serial de la setmana ja s’ha acabat, tal i com estava previst. Al final, després d’ous, caquis, caps de porc, pintures, estelades, portes, etcètera, un grapat de joves han acabat de fulminar l’estàtua de Franco i l’han tombada a terra. Ha estat just la passada matinada de dijous a divendres. La gent va poder seguir la lapidació final en directe per Twitter amb el hashtag #samataopaco, i de matinada l’Ajuntament va retirar la ferralla restant. Avui s’ha retirat l’estàtua de la Victòria, que havia restat il·lesa.
A mi m’ha fet reflexionar una de les fotografies de la retirada de l’estàtua, en la qual es veia com una grua aixecava el genet (Franco), de manera que semblava que fes “adéu” amb la mà. Aquest és el final d’una era, d’un règim, Catalunya es desprèn de la llosa de Franco després d'iniciar el tràmit per deixar sense efecte els sumaríssims i iniciar de debò el camí definitiu de la desconnexió amb Espanya, i ell (Franco), en representació de l'Espanya actual, ens fa 'adéu' amb la mà, he pensat. Potser aquest ha estat l’únic encert d’una exposició que ja es va advertir que acabaria així. Gerardo Pisarello, el número 2 d’Ada Colau es mostrava avui sorprès per com havia acabat tot plegat. No es pensava que acabaria així. Idò què es pensava, que li llençarien quatre ous i ja està? Per favor. Des del PDECat Déu n’hi do la manca de coherència que hi ha hagut criticant l’estàtua de Franco aquí, i mantenint el terrible monument franquista de Tortosa. En fi.
El reclam, sembla que no ha funcionat tampoc a l’hora d’atraure visitants a l’exposició. Pisarello xifrava en només 1.000 els assistents a la mateixa, que hagués pogut reeixir molt més en una ubicació que no fos el Born. L’error ha estat en aquest sentit flagrant, i ara es demanen responsabilitats. El govern va reconduir bé la situació quan va deixar que la gent s’expressés amb les estàtues, però la idea no era aquesta. A la gent tampoc li ha semblat bé que s’utilitzés el franquisme per a desvirtuar l’incòmode record –per als comuns- del 1714. Francesc Canosa ho descrivia perfectament en un article a l’ARA, no es poden triar les memòries que més ens interessen, perquè siguin més o menys afines amb els nostres objectius polítics. La memòria del 1714 s’intenta ocultar perquè genera incomoditat al discurs dels comuns de reformar Espanya, etcètera, i genera incomoditat perquè és massa real.
La vida no acaba amb aquest incident. Poc a poc, el foc que envola la rebel·lió Forcadell va fent més xup-xup. Ahir, en Guifré els narrava (en directe), com un miler de persones i personalitats s’havien aplegat per defensar la democràcia i la presidenta del Parlament. L’ANC ha decidit reforçar-ho organitzant una manifestació el 13 de novembre per defensar la democràcia i un referèndum. Venen temps de mobilització permanent.
Hi ha un fet, en relació a això que ha passat desapercebut a tothom. Ahir, després de la concentració al Parlament, el president Puigdemont i la pròpia Forcadell van assistir a la ‘Nit de l’Empresari’ de la potent patronal terrassenca Cecot. Els empresaris van rebre amb molt calor sobretot la presidenta, i hi van mostrar el seu suport. Catalunya també comença a teixir el que haurà de ser la futura elit empresarial pròpia, lluny del caduc Pont Aeri i personatges sinistres com Gay de Montellà o Juan Rossell. Catalunya avança, i organitzacions com Cecot tindran molt a dir en el moment de la veritat.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
