Opinió amb independència. Divendres, 15 de desembre de 2017 11:21 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

El Dietari del Procés


Dietari 2014 doble fletxa Dijous, 27.10.2016. 20:12 h

Ni d’esquerres ni de dretes, PPSOE

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

Mariano Rajoy s'ha tornat a assegurar un triomf sense despentinar-se
Mariano Rajoy s'ha tornat a assegurar un triomf sense despentinar-se

Comparteix







Etiquetes

El Parlament ratificarà Carme Forcadell. Aquest ha estat el repte que ha llençat Joan Tardà d’ERC a Mariano Rajoy, tan bon punt l’Estat inhabiliti la presidenta del Parlament català. Aquesta ha de ser l’actitud de país del govern i el Parlament català. Qualsevol cosa que passi per acatar una possible sentència i deixar que Forcadell sigui inhabilitada, seria una claudicació nacional pràcticament definitiva. Catalunya segueix armant-se de valor dia rere dia, mentre va fent feina tot preparant el Dia D, i el Dia D+1.
 

Qui sí que ha claudicat ha estat el PSOE en el primer debat d‘investidura de Mariano Rajoy. Antonio Hernando, el cap de la oposició improvisat, ha fet una intervenció de caire nefast i plena de contradiccions en la qual ha justificat l’abstenció del seu grup parlamentari en pro d’Espanya (“No nos gustan sus políticas, señor Rajoy, pero sí España”). Des del “No somos ni de derechas ni de izquierdas” amb què Susana Díaz va justificar l’abstenció a Rajoy en el darrer comitè federal, que el partit rau enterrat. Hernando ha fet una apel·lació ala història del partit socialista espanyol, i ho ha fet tant malament que s’ha dedicat a relatar totes les renúncies ideològiques de la història amb l’afegitó “y el tiempo nos ha dado la razón”. Àvid, Pablo Iglesias li ha fet pujar els colors quan li ha cantat les quaranta i li ha etzibat allò que només faltava que hagués dit que la defenestració de Sánchez... “el tiempo ya nos darà la razón”.
 

Després d’acaparar tota l’atenció mediàtica (més que Rajoy), i salutacions molt fredes dels seus companys, Pedro Sánchez s’ho ha mirat tot des d’uns escons més amunt impassible, sense aplaudir, (només ho ha fet quan ha acabat la intervenció d’Hernando). Sembla ser que el cap de files usurpat –Sánchez-, medita deixar demà l’acta de diputat i dedicar-se a preparar les primàries per recuperar la secretaria general del partit, i estalviar-se haver de votar en la segona volta del debat d’investidura de Rajoy. Si el polític aconsegueix reconquerir el tron socialista hi haurà molta gent al seu partit que haurà d’engolir discursets moralitzants.
 

El PSOE s’ha quedat sense argument, i sense autoritat moral per dir a Podemos que per culpa d’ells no hi ha un president d’esquerres. I això és motiu suficient per vendre’s a Rajoy? Des de Podemos, ens ha semblat que Pablo Iglesias era més català que Xavier Domènech, que ha evitat anomenar la paraula “referèndum” i només ha parlat dos minuts de Catalunya dels set de què disposava. Hem vist més legitimitat en el discurs de Baldoví des del Grup Mixt, que en el de Domènech. Tardà començava amb la famosa frase de Puigdemont: “referèndum o referèndum”. Qui ens ha fet passar una mica més de vergonya aliena ha estat Albert Rivera, que porta aquest mes desaparegut i ara ha sorgit, de cop, traient pit amb un discurs que semblava de president, intentant moralitzar i penjant-se totes les medalles. Això sí, d’educació no n’hi ha faltat quan ha xiuxiuejat “vaia gilipollas” i “qué capullo” a Girauta en plena intervenció de Pablo Iglesias.
 

Mariano Rajoy també ha fet una intervenció molt educada plena d’ironia, on ha intentat reduir el discurs de Tardà i l’independentisme a la insignificança. El president espanyol ha intentat donar-li la volta al seu discurs i s’ha presentat com un dirigent dialogant que, a més, ha ofert una renovació del pacte del finançament, si s’abandona el camí del referèndum i la unilateralitat. És clar, Rajoy ofereix una cosa que hauria d’haver fet ja el seu govern el 2014, quan s’havia de renovar l’acord quinquennal sobre finançament.
 

A Mariano Rajoy el debat d’investidura li sortirà gratuït. Amb Francesc Homs també ha posat l’automàtic, i avall. El dirigent del PDECat li ha recordat el compromís de Catalunya amb les llibertats, i la negativa del popular a negociar res de res, des dels 23 famosos punts del president Mas fins ara. L’Estat segueix sense oferir res, rient-se, burlant-se, mentre judicialitza la nostra política, coarta les nostres llibertats i encara ens dóna lliçons. I aquesta nova legislatura només ha fet que començar.



Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí


lectures 1871 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

El Dietari del Procés

El Dietari del Procés logo rss

L’Oriol amb un toc més passional, i en Guifré amb una visió més internacional, són els periodistes que escriuren la Crònica del Procés independentista català des d'un punt de vista crític, i amb vocació de futur

més informació

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.