Acaba d’arribar aquell moment de l’any en el qual es crea el caldo de cultiu necessari per tenir un Nadal calent ple de batusses entre nosaltres. Va passar l’any passat i l’anterior, i ara hi estem anant de cap una altra vegada. Jo no tinc ganes de tornar a entrar en aquest túnel fosc i desagradable, on les misèries de tots queden exposades als quatre vents; m’agradaria que ens l’intentessin estalviar. Però s’han d’aprovar uns pressupostos, el que tothom ven com el darrer escull abans de la desconnexió final, que s’hauria de produir a les darreries del primer semestre de 2017. La discussió serà agre, però el govern no cessa en l‘intent d’insuflar optimisme en aquesta entrada al fosc túnel. Espero de veritat que aquesta vegada siguem una mica més generosos tots plegats i no ens tornem a ficar a la gola del llop. No perdem de vista que hi ha un país que espera per néixer.
Lligat amb això hi ha la manifestació que es preveu multitudinària per aquest 13 de novembre. Ja s’han llogat 100 autocars per desplaçar-se a Barcelona, la qual cosa és una xifra ja important. Caldrà fer-hi suport, però sobretot serà important tenir en compte que aquesta serà la primera de moltes mobilitzacions importants si volem tirar, entre tots, això endavant. La independència a la fi es guanyarà als carrers. Veurem com acaba el tema dels pressupostos, però. Avui els comuns han ofert diàleg, però si la idea és fer el mateix que van fer en anys anteriors, que va ser fer veure que hi havia una negociació i després dir que “No” a tot, no cal que ens facin perdre el temps. Això sí, després sentim a Ada Colau demanar coresponsabilitat a la oposició (concretament a ERC i CUP) per tirar endavant els pressupostos i no encallar el mandat. Esperem el mateix amb els pressupostos de la Generalitat.
A Madrid, mentrestant, tenim una altra oferta sucosa: Soraya Sáenz de Santamaría ofereix empatia a Catalunya per afrontar el problema. Ai. Allà Ciutadans vol fer tirar endavant una llei que permeti restringir l’accés a les xarxes socials en cas d’estat d’excepció. Què els fa pensar que hi haurà un estat d’excepció? I el PSC s’ha citat amb la gestora per dilluns vinent. La proposta dels socialistes catalans de demanar el reconeixement de Catalunya com a Nació no ha durat ni un dia en mans de la gestora. “La única Nación es España”. Que no ho veuen? Porten 300 anys així. El PSOE ha caigut en un pou sense fons, com publicava ahir el CIS, i cap partit se n’acaba de beneficiar del tot. La gent es passa a l’abstenció. És important anar enllestint la feina.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
