Aquesta matinada a les 4 m'he aixecat per consultar un minut per consultar com anava l'escrutini de les eleccions als EUA, corroborar que Hillary Clinton tenia encarrilat ser la successora de Barack Obama i tornar a adormir-me. Amb tot, quan he vist que el recompte no estava massa avançat però Donald Trump anava per endavant, m'he desvetllat ja per la resta del dia, conscient que estava vivint en directe un d'aquells esdeveniments històrics que marquen una generació. Els anys ens diran si l'elecció de Donald Trump com a president dels EUA serà una imatge tan icònica com la caiguda del mur de Berlín o la caiguda de les Torres Bessones.
El que és evident és que mai un candidat anti-establishment, excèntric i sense cap experiència política havia guanyat uns comicis nord-americans. A més, contra pronòstic i per davant d'una exprimera dama. Després de totes les barbaritats que ha dit en els últims mesos, el món es mira el que ha passat perplex, en xoc, bocabadat, i entre atemorit i satisfet, depèn de si es tracta d'una democràcia liberal o d'un tradicional rival dels EUA. La paraula que plana sobre tot el planeta és 'imprevisible'. El futur de l'antiga colònia britànica i, de rebot, del món sencer, és del tot incert: fins a quin punt complirà Trump les seves promeses?
Incertesa és també la paraula que ha utilitzat Carles Puigdemont per definir el panorama al qual tots ens enfrontarem a partir d'ara. El president de Catalunya no ha anat més enllà, i s'ha estalviat dir el que pensa del president electe, així com també han fet el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i el secretari general de Diplocat, Albert Royo. Tots dos han coincidit a afirmar que Catalunya intentarà establir bones relacions amb l'administració Trump. És clar, el que cal ara és 'realpolitik' i pragmatisme.
S'ha de ser conscient que el magnat serà, amb tota probabilitat, el resident a la Casa Blanca si Catalunya culmina el seu full de ruta i proclama la independència, sigui per un camí o per l'altre. Reconeixerà el nou Estat? Ara per ara és més segur saber quin serà el número premiat de la Grossa de Cap d'Any que preveure com actuaria Trump en aquest supòsit. Sí que és cert que té intencions de ser proteccionista i d'intentar evitar tenir una política exterior amb tanta projecció com de costum. Potser s'inhibeix de liderar aquesta i qualsevol altra carpetes i deixa la iniciativa per a Europa.
Ara bé, fins a quin punt la UE tindrà ganes de facilitar més votacions, com un referèndum a Catalunya, que posin en escac el status quo, després del Brexit i Trump? Fins que aquest moment no arribi, però, la pregunta també seria: fins a quin punt quan les urnes arribin al Principat Europa serà tal com la coneixem ara, amb eleccions a França i Alemanya en menys d'un any?
En tot cas, s'ha d'assumir la realitat: Donald Trump serà una de les persones amb més poder del món a partir d'ara. Quin sentit té enemistar-s’hi?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
