Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Descoratjador Mas, projecte bucle

|

- Publicitat -

Vist amb el temps, sembla que cal agrair la fermesa de la CUP a l’hora de defensar el seu ‘No’ a la investidura de Mas. L’esquerra anticapitalista ho va fer de la pitjor manera, i contra molta gent, però avui, després de veure quins plantejaments ha pronunciat l’expresident de la Generalitat, Catalunya necessitava un relleu a la presidència que anés d’acord amb els resultats del 27S i que actualitzés una mica el discurs independentista oficial. Artur Mas ha estat el bon líder que necessitava la Catalunya Convergent i, sobretot, Convergència, per fer la transició valenta de l’autonomisme clàssic a postulats independentistes.
 

Mas però, ha volgut emprar un gradualisme tant pronunciat que ha creat molts anticossos (polítiques a banda). Els qui segueixen des del primer dia El Dietari del Procés, hauran observat aquesta transició nacional necessària, però a la vegada massa florida: els eufemismes per dir les coses pel seu nom en són un exemple. Amb el president Mas hem omplert el sarró d’arguments davant la comunitat internacional per fer passos seriosos per la independència, i hem votat. Sí, hem votat i moltes vegades.
 

Publicitat

Però ens segueix faltant rematar. Avui Mas plantejava la possibilitat que s’aprovin els pressupostos i l’Estat rebutgi el referèndum a l’estiu. La solució de l’expresident és anar a votar en unes noves eleccions. Una altra vegada? Si això del referèndum ja ens recordava al pacte del 2012 i el 9N, les eleccions plebiscitàries s’assemblen massa al vodevil de la llista unitària i el 27S. Ja n’hi ha prou de bucles inacabables. Aquest és el perill precisament que correm: el processisme. Si allarguem més la cosa, això es desfarà.
 

El president Mas, i altres càrrecs polítics han estat encausats pel 9N. Recordem però que el 9N només va ser un procés participatiu (de molt èxit, sí, però sense caràcter vinculant). Mas no es va atrevir a fer-ho de debò, i ara s’apunta al carro que adverteix “que no som prous” per endegar una secessió. El que de debò ens fa falta és valor, i menys ganes de tornar a ser candidat. Si de debò volem escriure una pàgina d’or als llibres d’Història, el que hem de fer és intentar-ho. El president Puigdemont s’ha compromès a convocar un referèndum sí o sí, però també a aprovar prèviament un seguit de lleis de desconnexió que han de ser, de facto, la veritable Declaració Unilateral d’Independència que hem de fer. Després sortirà bé o malament, però com a mínim ho hem d’intentar. Les eleccions ja les farem quan siguem independents, o quan toquin.
 

Potser avui podem criticar Artur Mas. En el fons, si el critiquem és perquè d’una manera o altra s’està implicant, i està pagant les conseqüències (el setge judicial espanyol) d’haver-ho fet. Ens agradi o no. Qui segur que no mourà mai un dit és Lluís Franco Rabell, que agafant la bandera del dol per Fidel Castro, dissabte va publicar un tuit incongruent, com el moviment que representa: “Mor Fidel Castro, una figura per sempre més unida a la memòria dels pobles que lluiten per la seva emancipació. ¡Hasta siempre, Comandante!”. Rabell defensa implícitament l’emancipació cubana, i la dels pobles que volen ser lliures… però no la de Catalunya. Cínic. Com a mínim, una molt atrevida Dolors Bassa, consellera de Benestar, ha esgrimit els arguments socials per enaltir la memòria de Castro. Malauradament, no hauria de ser necessari renunciar a les llibertats d’un poble (col·lectives i individuals) per assolir un estat del benestar òptim. És aquí on la republicana naufraga.

 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut