Exemple 1:
“O diàleg o diàleg” és la màxima que està intentant instaurar a partir d’ara el govern espanyol. La fórmula no va destinada a nosaltres, sinó a la comunitat internacional. La imatge que ha donat el Regne d’Espanya durant aquests darrers anys, i la pròpia Marca España, és penosa. L’Estat se situa a la cua de la democràcia europea. Però la nova cohort diplomàtica espanyola es proposa fer un gir i crear una façana inexistent que avalarà la ganivetada final, com tornem a badar. Avui Enric Millo s’ha reunit amb Carles Puigdemont per demanar-li diàleg. Diàleg. Diàleg a canvi que Catalunya renunciï al referèndum, és clar. Aquest és el missatge complet que ha traslladat el nou delegat del govern espanyol al president Puigdemont. El de sempre, porteu-vos bé i us deixarem ser espanyols. Com aconseguir que Espanya accepti un referèndum si no en vol ni sentir a parlar?
Ara pugem una mica més el llistó. Exemple 2:
El PSC ja s’ha venut al nou PSOE, com bé saben, després de la cimera de Miquel Iceta amb una Susana Díaz en plena campanya interna. El propòsit dels socialistes catalans era no desenganxar-se d’un PSOE que els ha humiliat i vexat repetidament, per poder votar al proper congrés on s’ha d’escollir nou secretari general del partit. Però la gent de la gestora, que segueix tenint la paella pel mànec, no es cansa d’ofegar un ocellet que, ingenu, segueix estirant el coll afinament, fins que la respiració digui prou i l’asfíxia els digui a l’extinció. La propera condició del xantatge socialista espanyol és que el PSC deixi de reivindicar que Catalunya és una Nació; l'únic pas en la línia del catalanisme que estava disposat a defensar ara Miquel Iceta, per compensar el discurs al Principat.
Exemple 3:
No se n’h parlat gaire, però el PSC de Rubí ha evitat aquesta setmana una moció de censura de la manera més mercantilista possible. El partit, que té l’alcaldia en aquesta població, governava fins ara en minoria i ho feia a través de pactes puntuals amb d’altres formacions. L’amenaça d’una moció de censura ha provocat que l’alcaldessa comprés literalment un regidor de l’oposició, concretament del PDECat (venia d’Unió) oferint-li un càrrec a mitja jornada a raó de 40.000€/any.
El PSC, el PSOE, la cultura política espanyola… tenim molta feina a fer encara, però no la podrem fer si no construïm una nova societat abans lliure d’aquestes i d’altres cadenes.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
