Carles Puigdemont i els consellers de la Generalitat han rebut avui una notificació del TC -a través del TSJC- on se'ls adverteix que si tiren endavant fent cap altre moviment per preparar el referèndum sense acord amb l'Estat, podrien incórrer en responsabilitats fins i tot penals. Fins aquí, tot 'normal', dins la normalitat a què estem acostumats. Ara bé, s'ha fet entrega dels avisos en persona just un dia de ple al Parlament de Catalunya precisament mentre s'estava discutint una resolució per a potenciar la llibertat d'expressió i d'iniciativa dels diputats, que ha tingut el suport de JxSí, CUP i CSQEP. Casualitat? Poca vista? O senzillament, fanfarroneria sense límits? No sé per què, però costa de creure en les casualitats en el món judicial i policial espanyol, vistos els precedents.
Si volen exemples de fatxenderia, però, el món n'és ple, tot i que no cal anar massa lluny. Xavier García Albiol ha exclamat aquest dimecres en la mateixa sessió plenària que “els espanyols mai han matat els catalans, això és una manipulació absoluta creada per vostès”. Ho ha dit en el context de la irritació unionista perquè una escola de Cambrils fa representar als nens la guerra dels Segadors entre espanyols i catalans. L'afirmació d'Albiol, però, és digna del negacionisme més extrem: omet la reacció de la monarquia hispànica a la guerra dels Segadors de 1640, el 1714, ela bombardejos de 1842 i 1843, i la Guerra Civil i la posterior repressió franquista. Qui és capaç de trobar un sol alemany que negui els efectes del nazisme? De fet, seria un delicte fer-ho.
I per més fatxenderia, només cal veure el nou ministeri d'Exteriors. Més moderat en les formes que el seu predecessor, Margallo, però mateixes idees o potser encara més expansionistes pel que fa a Gibraltar. Alfonso Dastis ha tornat a posar sobre la taula la idea de proposar la cosobirania al penyal com a única manera d’evitar que el territori surti de la Unió Europea. I si els ‘llanitos’ no ho accepten, per Espanya quedarien fora de la Comunitat igual que els britànics.
Ara bé, arribats a aquest escenari, Margallo proposava no interferir més enllà, però Dastis sí que vol fotre-hi cullerada i exigir negociacions bilaterals amb el Regne Unit en tot el que concerneixi Gibraltar en el marc de les converses sobre el Brexit. Vaja, com si el penyal tingués quelcom d’espanyol. En cas que no s’accepti tampoc, el flamant ministre d’Exteriors ja ha amenaçat que podria vetar l’acord final de tot el Brexit i condemnar els britànics a sortir de la UE de la manera més dura: amb una mà davant i una darrere.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
