Ja era hora que TV3 no emetés el missatge del rei, tal i com ha anunciat fa unes hores. La cadena pública catalana ha entès finalment que la informació que pugui generar Felip VI com a monarca i cap de l’Estat pot encaixar perfectament al 3/24, mentre que emetre el caduc missatge de l’antiquada institució per TV3 no és res més que submissió, i més quan serà un missatge gens proper a Catalunya i que s’emetrà per la resta de cadenes. Aquesta decisió ha sollevat al Partit Popular que demanarà la compareixença del director de TV3, Jaume Peral, i estudiarà demanar-li la dimissió.
Aquesta és la polèmica en la ressaca de la cimera d’ahir on l’independentisme va apel·lar per darrera vegada als comuns en el seu deure de responsabilitat revolucionària. La cimera va decidir que, sense descartar ni aparcar la via unilateral (com han cregut a La Vanguardia i a El Periódico), s’intentarà per darrera vegada el pacte amb l’Estat. La idea és fer una campanya internacional potent on tothom pugui veure i reconèixer la petició de Catalunya, i el rebuig de l’Estat de manera clara. És aleshores quan s’optarà per la via unilateral. Als comuns se’ls demana que quan Espanya torni a dir ‘No’, responguin amb la desobediència i anem tots de la mà cap al nou Estat.
Però com vostès ja saben, es preveu ben difícil que això acabi succeint. Ada Colau ja ha dit que no cal “posar terminis ni dates” al referèndum pactat. O sigui, que d’acord en fer la petició a l’Estat però si pot ser quan ella ja hagi configurat o consolidat el seu nou espai polític a Catalunya, o ens esperem al 2800, millor. Aquí està la trampa. Segueix sense haver-hi disposició. Com al 2012, on hem acabat retornant, com ens recordava el Partit Popular i Ciutadans avui ho vulguem admetre o no, seguim tenint una Iniciativa 2.0 monolítica en la indecisió i en les ganes de fer descarrilar aquest projecte. La diferència fonamental és que ja no hi ha Unió, a la que hem expulsat d’un Govern que condicionava terriblement i ens hem quedat la part que ens interessava, Demòcrates de Catalunya.
Lluís Rabell Franco ha tornat a fer gala de mediocritat reiterant i compulsiva, quan ahir verbalitzava el famós “O referèndum pactat o referèndum pactat”. O sigui, o signatura del Borbó i permís de les Corts espanyoles, o que ens donin pel sac, i perdonin l’expressió. El 2017, com havia de ser el 2014, ha de ser l’any definitiu, i ja que hem volgut perdre el temps en aquest segon intent, fem-ho bé. Anna Gabriel posava una mica de seny, i cridava a la calma: “en dos o tres mesos tindrem tancada la via del referèndum pactat”. La CUP és coneixedora de la realitat de l’Estat i ja no advocava per provar cap pacte el 2014. Tampoc ara, però deixarà fer. Els anticapitalistes esperaran el ‘No’ de l’Estat i iniciaran la darrera pressió contra un govern independentista que o té el valor per fer el que tothom espera que faci aquest nou any, o ja pot començar a preparar la dimissió. Afortunadament però, l’executiu Puigdemont també és conscient de tot i Raül Romeva tranquil·litzava la parròquia assenyalant que l’opció de la via pactada no treu que se segueixi preparant en segon pla la desconnexió. Confiem-hi, doncs.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
