És absurd. Joan Coma ha sortit de l’Audiència Nacional amb llibertat amb càrrecs, després d’haver declarat per obligació. 50 persones desplaçades en autocar a Madrid s’han desplaçat per donar-li suport al sortir, on ha explicat que avui s’ha produït un altre episodi més de la persecució judicial espanyola. El seu advocat, Benet Salellas (diputat de la CUP), ha detallat més: el jutge ha preguntat a Coma què era una truita, què eren els ous, i què era trencar-los. És absurd, ridícul i fa pena, molta pena jutjar una persona per haver dit, recordem-ho: “Per fer una truita primer cal trencar els ous”.
L’expedició que ha viatjat cap a l’Audiència Nacional a Madrid per donar-li suport ha estat identificada per la Policia Nacional espanyola i posteriorment desplaçada uns quants metres. Molt lamentable. Les crides a la unitat es fan sentir encara més, i la necessitat de culminar d’una vegada aquest procés és evident. Catalunya penja d’un fil. Es preguntaran “i qui carai és aquest jutge que és capaç de preguntar què és una truita o un ou?” Ismael Moreno va ser inspector del Cos Superior de Policia franquista, que es va convertir després en el Cos Nacional de Policia (de 1974 a 1983), temps que va aprofitar per començar a estudiar Dret, i acabar a l’Audiència Nacional Espanyola on avui n’és el jutge més veterà. Repugnant. Un altre franquista perseguint la diferència ideològica.
Els qui també estan fent el pena, són els comuns, que van quedar-se sense discurs el 26J, quan la idea del referèndum català es va esvair després del resultat electoral. A més, les coses se’ls han complicat a Espanya, on l’enfrontament entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón no té aturador. Les purgues internes a les diverses federacions del partit són cada vegada més el pa de cada dia, i les cartes obertes entre els dos dirigents no són més que hipocresia política. Les esquerres segueixen pecant de fraccionar-se i netejar els draps bruts a l’arena mediàtica, mentre la dreta, molt més disciplinada de portes enfora guanya terreny. Sempre ha estat així i de moment no hi ha remei.
TIC TAC. Aquest dissabte arribarem al 31 de desembre, la data límit que ara fa just un any CSQEP –com els introduïa abans- es donava de termini per aconseguir el referèndum pactat. Coscubiela, Rabell… tots han fet declaracions en aquet sentit. El líder d’En Comú Podem a Madrid, Xavier Domènech, deia en un debat televisiu a Gabriel Rufián que ells tenien amics a Espanya amb els quals teixirien l’aliança necessària per portar el referèndum. On són aquests amics? Tot fum, tot giragonses, tot mentides. Durant aquest any no han mogut ni un dit i, molt probablement, tampoc faran cap gest per complir el mandat del Pacte Nacional pel Referèndum, la cimera que es va celebrar el passat divendres, on Catalunya va apostar pel referèndum pactat, a l’espera del darrer No i de carregar el darrer argument cap a la unilateralitat.
Les hemeroteques bullen aquests dies, les xarxes van plenes d’aquest termini marcat pels comuns, després que ells s’hagin passat dies dient que l’independentisme no compleix terminis, va pantalles enrere… les paraules i les declaracions ja no volen com abans, i el 2017 el Poble exigirà a tots els polítics el compromís promès. El cronòmetre segueix corrent, el 2017 comença diumenge, i als comuns se’ls acaben les hores per aconseguir el referèndum pactat. Quan el van prometre ja sabien que això mai arribaria, ara també, i aquí l’engany. Però aquesta vegada el Poble els ha desemmascarat. Prou subterfugis, prou pancartisme. Volem valor, volem revolució, volem que els polítics es moguin i es mullin amb fets, prenent tots els riscos que calgui per poder votar llibertat i trencar les cadenes. Aquesta és la nostra carta als Reis per al 2017. TIC TAC, el rellotge segueix corrent.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
